Una reflexió sobre el sistema de pagament per generació de residus a Rasquera i Miravet

Durant el desembre de 2010 i al llarg dels primers mesos de 2011 s’ha implantat un sistema de pagament per generació de residus als municipis de Rasquera i Miravet, a la Ribera d’Ebre (Tarragona).

Aquest projecte representa tot just, la quarta actuació a l’estat en el camp de la fiscalitat relacionada amb la generació de residus domèstics i comercials, just darrera dels projectes de Torrelles de Llobregat (2003), el municipi d’Esporles, a Mallorca (2009) i Argentona (2010). També aquest mateix any Canet de Mar va iniciar un sistema de pagament per generació a nivell de comerços i grans generadors.

Més enllà de la descripció del model tècnic implantat a Rasquera i Miravet i dels resultats en aquests primers mesos d’implantació,  hi ha una sèrie de reflexions sobre el plantejament de treball molt vinculats a aspectes socials i organitzatius que em semblen claus i que caldria considerar en la lectura estratègica de futurs projectes.

Aquestes primeres experiències són molt importants en el procés d’aprenentatge i pràctica d’aquest nou model fiscal, que sense dubte té capacitat d’expansió i rèplica territorial si en sabem fer una bona anàlisi per millorar els processos de treball i adaptar-lo adequadament a cada projecte. Models que, a més, formen part de la nova dimensió que ha de prendre la gestió dels residus i que han de basar-se en l’eficiència ambiental, econòmica i territorial.

La component territorial i cultural, els factors de lideratge expressats en l’estabilitat política, la credibilitat i la confiança amb els gestors municipals, així com qüestions tècniques com el servei propi de recollida o el pla de comunicació i el seu disseny estratègic, són alguns d’aquests factors. Més enllà d’altres aspectes tècnics, aquestes consideracions poden ser definitives en l’èxit i expansió d’aquest model fiscal basat en la quantitat de residus generats a cada llar, equiparant-lo doncs a qualsevol servei que paguem segons el seu ús o consum.

Llegiu l’article complet en 5 minuts:

Algunes reflexions organitzatives i sociològiques sobre la implementació d’un sistema de pagament per generació de residus (PAYT) a Rasquera i Miravet.

Per a més informació tècnica sobre el projecte consulteu els articles:

Miravet y Rasquera (Tarragona) implantan una tasa de residuos más justa y ecológica

La implantación de un sistema de pago por generación en Miravet y Rasquera (Tarragona) convierte en más justa la tasa de residuos


Aquesta entrada s'ha publicat en General, Projectes, Residus i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Una reflexió sobre el sistema de pagament per generació de residus a Rasquera i Miravet

  1. He arribat aquí per camins una mica estranys però potser t interessa l exemple de Taiwan en la recollida d’escombraries

    http://nomadscatalans.net/fetataiwan/?p=2210

  2. tonaymemi diu:

    Bon dia Albert i moltes gràcies pel comentari. Posats a fer fins i tot m’agradaria saber quins són aquests extranys camins…

    Molt interessant l’enllaç. Me l’he mirat per sobre i el guardaré. És curiós alguns veure els diferents hàbits que poden existir en relació a la gestió de la brossa domèstica i quina és la percepció que se’n pot tenir segons on visquis. Els condicionants d’aquesta percepció són difícils d’esbrinar. No m’hauria imaginat aquest exemple de Taiwan, sense anar més lluny. És molt curiosa la imatge de la gent esperant amb les bosses el pas del camió de la recollida al so d’Elisa. Tot i que jo de petit recordo, al poble de la meva mare a la Ribera d’Ebre, estar pendent del clàxon del tractor per baixar la bossa al carrer. Però sense música de fons…

    Al bloc trobaràs un post que parla sobre el sistema de pagament per generació de residus, un exemple similar al que comentes: http://tonaymemi.cat/2011/05/07/una-reflexio-sobre-el-sistema-de-pagament-per-generacio-de-residus-a-rasquera-i-miravet/

    Gràcies i ens seguim

Deixa un comentari