Avui és el dia Mundial del Reciclatge. Amb l’etiqueta #yoreciclo promoguda des de la Asociación de Ciencias Ambientales, a la xarxa twitter han anat apareixent al llarg del dia consells diversos, algunes dades i nombroses aportacions personals de suport.
Una de les aportacions a la xarxa ha estat l’article La Nueva Ley de Residuos empieza a crear controversia que posa de manifest el debat actual en relació a l’actual Sistema Integrat de Gestió que mantenen Ecoembes i la Fundació Retorna, partidària del sistema de dipòsit i retorn (SDDR). La irrupció de Retorna obre en aquests moments una discussió molt necessària en l’actual panorama de canvis i de la gestió actual dels residus. Si bé l’aposta pel sistema de dipòsit i retorn és una tendència amb la que em sento proper, és indiscutible que més enllà del concepte hi ha molts aspectes que caldrà evolucionar i discutir perquè el camí a fer no serà gens fàcil. Tanmateix, la redacció de la nova Llei té molts aspectes sobre els que cal reflexionar i que no s’haurien de capitalitzar només en aquest debat a dues bandes.
Repassant algun dels capítols del Proyecto de Ley de Residuos y Suelos Contaminados, se’m fa evident l’ambigüetat i poca exactitud en alguns continguts però sobretot, la poca consistència del text, cosa que malauradament fa pensar que ningú es posarà en guàrdia i que estem lluny que suposi un estímul i revulsiu per a millorar la gestió. Em refermo doncs amb les opinions expressades a l’article Más allá del anteproyecto de Ley de Residuos.
A Catalunya, la Llei de Residus de l’any 1993, apuntava terminis i quasi 20 anys després, i tot i el raonable camí recorregut, la recollida selectiva, inclosa els residus orgànics, just superen el 30%. La nova Llei em sembla un document sense ànima, mancat de tota fermesa per afrontar els nous reptes i que permeti a les diferents Comunitats Autònomes posar-se les piles i fer passos notables els propers anys. Estan com estem en un interessant moment de canvis i de recessió econòmica, aquesta llei aporta molt poc en el més que discret panorama de la gestió dels residus.
L’escuet apartat dedicat a bioresidus parla de “promoure” i ”impulsar” la seva recollida diferenciada, del compostatge domèstic i comunitari i del seu tractament, però no parla d’objectius. Que al 2011 una Llei estatal de gestió de residus faci aquest tractament de la fracció més important dels residus domèstics, és en paraules suaus, francament decebedor.
La secció 2a del text, dedicada als objectius y mesures en la gestió de residus no es desvia en aquesta tendència. El 2015 ha d’estar establerta, almenys, la recollida del paper, metalls, plàstic i vidre. És evident que es poden millorar moltes coses en la recollida d’aquestes fraccions, però qui més qui menys pensarà que ja té fets els deures. No és fins abans del 2020 que “la cantidad de residuos domésticos y comerciales destinados a la preparación para la reutilización y el reciclado para las fracciones de papel, metales, vidrio, plástico u otras fracciones reciclables deberá alcanzar como mínimo el 50% en peso”. Amb l’experiència i recorregut que tenim, més aviat sona com una pròrroga llunyana alhora que confosa en la seva expressió.
També en aquest apartat d’objectius hi ha alguns paràgrafs força incomprensibles. Podrien ser trets de context, però aquest apartat té tot just una pàgina d’extensió. Algun exemple:
La sorprenent irrupció dels olis usats entre els objectius: “Las autoridades ambientales en su respectivo ámbito competencial tomarán medidas para fomentar un reciclado de alta calidad y, a este fin, se establecerá una recogida separada de residuos, entre otros de aceites usados, cuando sea técnica, económica y medioambientalmente factible y adecuada, para cumplir los criterios de calidad necesarios para los sectores de reciclado correspondientes”
Respecte l’eliminació de residus: “Las autoridades ambientales en su respectivo ámbito competencial se asegurarán de que, cuando no se lleve a cabo la valorización según lo dispuesto en el artículo 20.5., los residuos se sometan a operaciones de eliminación seguras adoptando las medidas que garanticen la protección de la salud humana y el medio ambiente. Los residuos deberán ser sometidos a tratamiento previo a su eliminación salvo que el tratamiento de los mismos no sea técnicamente viable o no quede justificado por razones de protección de la salud humana y del medio ambiente”.
En aquest apartat no estaria gens malament ser molt més explícit amb els tipus de tractaments de valorització i marcar-se un objectiu per reduir l’actual 38% de residus destinats a dipòsit controlat.
La supressió de les bosses de plàstic si tenen terminis i a jutjar per l’extensió de la informació són més importants que la fracció orgànica. L’any 2018, s’hauran d’haver subtituit en la seva totalitat excepte en alguns casos excepcionals. Sort en tenim que per les grans distribuïdores, la supressió de les bosses sigui una acció que es veuen obligades a fer seguint els passos de les que van obrir camí en un intent de diferenciació i reforç de la seva marca.
Hauriem d’estar pensant quines són les millors fórmules per ser més eficients en la gestió: els models i sistemes de recollida, els tipus de tractament considerant el cicle de vida dels productes i materials en relació a l’entorn territorial y òbviament, ser molt més eficaços optimitzant procesos i sobretot costos. No ens podem oblidar de les actuacions de prevenció, però no només com a declaració d’intencions que no poden obviar-se en tota una Llei. Avui és el dia Mundial del Reciclatge i tinc la sensació que encara durant molts anys utilitzarem l’etiqueta #yoreciclo, en señal que encara posem l’exemple personal i individual com la solució a un problema comú que no sabem resoldre.
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
