Incontinència creativa

La Maria Teresa Saperas i Sas és una veïna de Reus, nascuda a Cornudella de Montsant fa 80 anys. Darrerament,  el conductor de l’autobús públic, li havia comentat molt amablement que aquell autobús no anava a l’hospital, sinó que es dirigia a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus. La M. Teresa però, no s’equivocava d’autobús.

La Maria Teresa va fundar l ‘any 2010  l’empresa ADZ nadons i va patentar uns bolquers reutilitzables que confecciona a casa seva amb l’ajuda d’una cosidora d’origen algerià, a la que ha contractat, i el suport ocasional d’una cosidora industrial. Diu que en un futur si fes falta, podria comptar amb l’ajuda de mares joves en atur i dificultat d’inserció laboral que aprenen a cosir a mà i a màquina industrial a la Fundació Pont i Gol del barri sant Josep de Reus. La seva iniciativa va ser finalista l’any 2008 en el Premis Reus a la creació d’empreses, fet que li va permetre de realitzar unes hores de formació a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus, on tot i la sorpresa del conductor, anava en bus.

La Teresa, mestra de professió, està vinculada a nombrosos moviments socials de la ciutat de Reus i essent voluntària a la Societat de Sant Vicenç de Paül, ha tingut la ocasió de conèixer les serioses dificultats econòmiques de mares joves en atur que demanaven, entre altres coses, diners per poder comprar bolquers pels seus fills. Com que els únics que va trobar, va considerar que no havien evolucionat gaire des que ella els utilitzava pels seus fills cinquanta anys enrere, va decidir que en faria un de semblant, però que fos, com diu ella: modern, còmode, impermeable, fàcil de posar, ecològic i sa per al nadó.

Va arrencar amb una petita quantitat de diners fruit d’una herència i que volia dedicar, com no, a una finalitat de caire social. Llegint el Pla d’empresa, veient el producte i sobretot, escoltant com explica amb passió el procés de confecció i millora constant, i totes les proves que ha fet,  penso que aquests bolquers es mereixerien tenir tot l’èxit del món.

Els bolquers d’un sol ús apareixen a finals dels 50 als EUA i arriben a Europa a principis dels 70, si bé al nostre país encara van tardar uns anys a comercialitzar-se en massa. Apareixen per l’interès comercial d’explotar una nova situació del mercat: la falta de temps a la llar generat per la incorporació de la dona al mercat laboral. Tot i els preus, es preferia la comoditat i el suposat estalvi de temps abans que l’estalvi de diners.

Si bé al nostre país la utilització de bolquers reutilitzables és anecdòtica, en altres països de la Unió Europea i als Estats Units és relativament comú. Actualment s’estima que a Europa un 20% de la població utilitza bolquers reutilitzables, que un 15% ho fa per motius econòmics, mentre que el 5% restant per motius ambientals.

Una de les experiències més exitoses, és la que fa uns 15 anys va impulsar la Women’s Environmental Network. Aquesta organització celebra centenars d’actes amb el suport del 80% dels municipis del Regne Unit. Aquesta iniciativa, ha incidit en que moltes marques de bolquers hagin hagut de respondre i modificar la qualitat dels productes per fabricar bolquers més saludables pels nadons, que moltes bugaderies facilitin el servei de recollida i distribució a domicili, i que des de l’any 2000, el govern britànic promogui i recomani la utilització de bolquers de roba com estratègia de minimització de residus mitjançant The Real Nappy Campaign, i expressada en infinitat de projectes locals.

Al nostre país fa escassament 6 o 7 anys que s’han començat a conèixer els articles d’higiene reutilitzables. La primera experiència d’utilització de bolquers de tela a l’estat Español va ser l’any 1999 a l’escola infantil Roure-Clot, a Barcelona, que no va tenir continuïtat. Des del gener de 2006, l’ajuntament de Donostia va introduir-los en una llar d’infants i el 2007 a Sant Cugat del Vallès, on l’experiència s’ha ampliat fins a 3 centres municipals.  Posteriorment s’han implantat a la llar municipal de Cabanes (Alt Empordà) i a la Residència Geriàtrica Pare Batllori de Barcelona

No és gratuït que parlem de bolquers reutilitzables com una pràctica que, de forma programada i no només cojuntural, permeti incidir en la reducció del 2% de la fracció rebuig, que és l’objectiu fixat en el Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGREMIC 2007-2012). Es calcula que pel cap baix, un infant pot necessitar entre 4.000 – 4.500 bolquers fins als 2,5-3 anys (aproximadament 1 tona de residus), fet que explica que els bolquers tinguin una presència gens menyspreable en el conjunt de residus municipals (possiblement no menys del 2%).

No es tracta que pretenguem la utilització d’aquest producte a nivell domèstic, però si que existeixi la opció de compra pels que ho desitgin. Però tanmateix, i ara que estem de retallades, seria una opció molt raonable i beneficiosa per totes les parts, si s’anés implantant de forma regular a les llars d’infants, residències geriàtriques i hospitals. Aprofitant les mateixes rentadores i les persones contractades d’aquests equipaments, es podria facilitar el procés de rentat. La utilització de bolquers reutilitzables pot suposar un estalvi econòmic superior als 1.000€, si parlem de consum domèstic i pel primer infant. L’estalvi material és evident i tot i que caldrà consumir aigua i escalfar-la pel rentat, l’impacte en relació al procés de fabricació dels bolquers d’un sol ús en cap cas sembla desfavorable.

Un bolquer fet a casa i originat amb finalitats socials, que afavoreix l’estalvi econòmic de les famílies i dels serveis públics i susceptible d’incidir notablement en la prevenció de residus bé mereixeria de pensar com l’anem introduint.

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Residus i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Incontinència creativa

  1. Sóc conscient que, per cap motiu, no puc llegir de manera imparcial aquest article. De tota manera, genial! De cap a peus… començant pel títol i acabant per la fonamentació teòrica de tot plegat!
    Felicitats Anton!

  2. M. Elena diu:

    Excel·lent article i fantàstica aquesta iniciativa i la pensada d’aquesta senyora. Seria fantàstic que aquet projecte tingues un futur inmediat.

  3. Iban diu:

    Hoal Anton,
    molt bon article.
    Salut!

  4. Núria Vidal diu:

    Treballo en una empresa sanitària portant la gestió ambiental dels seus centres. Vam estar estudiant la possibilitat de participar en un projecte d’implantació de bolquersreutilitzables i va resultar serolt més complicat del que sembla, els bolquers els haviem de rentar en una bugaderia externa ja que nosaltres no disposem de bugaderia, no va tenir gens acceptació pel professional d’àmbit assistencial, la logística era complicada, etc.. En resum, el que a mi personalment m’habia semblat un projecte molt engrescador va acabar entenent-se com una idea de quatre ecologistes descelebrats.
    Núria

  5. tonaymemi diu:

    Hola Núria,
    Primer de tot moltes gràcies pel teu comentari.
    És cert que el tema dels bolquers reutilitzables no és senzill, però en aquests moments crec que hi ha un aspecte d’estalvi econòmic i d’objectius en la gestió dels residus que farà que aquest tema es reactivi a curt termini.
    Els projectes actuals que s’han basat en un servei extern, certament han acabat dificultant la seva continuïtat o optant per un servei propi de rentat, però perquè sigui factible s’haurien de multiplicar les experiències en un radi curt que permetés la seva viabilitat. Sense dubte la implantació a les llars d’infants podria afavorir l’interès d’algunes empreses o fundacions que presten o podrien prestar aquest servei, cal però iniciar proves pilots que permetin verificar la seva viabilitat per tal que s’extenguin els projectes.
    Òbviament cada projecte té les seves especificitats, però caldrà analitzar-les i que algunes administracions en vegin les possibilitats i s’engresquin.
    Personalment crec que la implantació de bolquers pot tenir un balanç molt favorable des del punt de vista de resultats i cost dels recursos necessaris per la seva implantació. Parlo sempre d’actuacions en centres o dependències, la utilització domèstica crec que és una decisió personal de cada família.
    M’anoto el teu correu i em posaré en contacte amb tu.
    Salutacions

Respon a tonaymemi Cancel·la les respostes