Tornar a retornar

L’aparició de la Fundació Retorna, ha obert els darrers mesos un interessant debat sobre la recollida selectiva d’envasos i el seu model de gestió. A twitter, el debat i creuament d’opinions amb la Fundació Retorna, Ecoembes i alguns dels participants habituals en les discussions sobre residus, ha pres les darreres setmanes un aire aferrissat de defensa de les dades que cadascuna de les entitats ha publicat, i ha aparegut també el posicionament dels diferents sectors implicats.

Calculadora en mà, hem intentat treure punta a les xifres de reciclatge que uns i altres belluguen. No hi entraré pas i trobareu informació abundant per la xarxa, però a grans trets, Ecoembes parla d’un 65% de recuperació, mentre que Retorna parla d’un 30%. En un debat completament necessari, ens hem enrocat en les xifres i no sé si això ens farà gastar massa energia en una discussió estèril que no ens permet tractar de forma comuna el que realment és important: veure com pot augmentar la recuperació dels residus d’envasos, i de pas, seguir pensant també opcions de reducció.

La recollida selectiva d’envasos gestionada per Ecoembes, concretament els residus destinats al contenidor d’envasos i paper i cartró, es basa en el gràvamen del punt verd, un Sistema Integrat de Gestió al que s’adhereixen les empreses envasadores i que permet el finançament de bona part de la logística de tot el procés de recollida i reciclatge. El fet, certament, és que som els consumidors qui acabem finançant el sistema a través de pagar aquesta petita aportació en el moment de comprar cada envàs, malgrat que bona part no acaba entrant al circuit perquè són lliurats erròniament o per negligència a altres contenidors. En resum, els diners destinats al reciclatge dels envasos no serveixen per poder gestionar tots els que generem. Aquest és el gran i principal defecte del sistema, perquè recau en la voluntarietat ciutadana de fer correctament la recollida selectiva.

Retorna, en base al que considera un fracàs de l’actual sistema de reciclat, reclama implantar novament i de forma complementària el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos usats. La fórmula proposada consisteix en retornar determinats envasos usats al mateix establiments on es van adquirir, per la qual cosa el client recuperarà una petita quantitat de diners dipositada en el moment d’efectuar la compra. Es tracta doncs, de recuperar el sistema de retorn que ja havíem utilitzat anys enrere amb els envasos de vidre.

Seguint les xifres de recollida a Catalunya des de fa anys, traient el cap pels contenidors i observant què es destina als dipòsits controlats, tampoc cal ser massa hàbil per ensumar-se que el 65% és lluny de la realitat. Les observacions, òbviament, no s’auditen però el contacte amb la gestió municipal, el treball de camp i el dia a dia també és un grau, per la qual cosa, jo també sóc del parer que estem més prop del 30% que no pas del 65%. En Jordi Vilaró, de la Mancomunitat de l’Urgellet, fa una excel·lent reflexió sobre les xifres en un article publicat al Portal PROGREMIC al que podeu accedir, i animar de pas el debat.

Ben mirat però, podria ser que les dues parts tinguessin raó, i que el problema fos que la previsió de número d’envasos que anualment s’han de posar al mercat no s’ajustés als que en realitat s’acaben posant en circulació. Si és així, caldria revisar quines són les dades estimades que declaren les empreses envasadores i amb les quals Ecoembes fa els seus càlculs.

Em sento proper als mecanismes que aposten per una major corresponsabilitat en la gestió i allunyat de la defensa  a ultrança de resultats complaents que no ens ajuden en la crítica i menys en la millora. Però també em sento un pèl distant de projectes que em semblen poc realistes en aquests moments i simpatitzo amb als que d’entrada sabem fins on arriben després d’un llarguíssim temps d’implantació, tot i les mancances. Em sembla vital no confondre les bonances potencials d’un sistema que els militants desitgem amb la seva aplicabilitat i aterratge a la dura realitat.

Em falta saber força de Retorna, no ho negaré, però crec que hi ha alguns aspectes genèrics que a hores d’ara em semblen limitants o febles. La teoria i el plantejament és claríssim, però no tinc gens clara la viabilitat de la seva implantació.  Potser per això, després d’aquesta primera etapa on s’ha destapat la possibilitat, caldria començar a veure amb més detall com es podria desenvolupar.

Sense dubte un dels principals inconvenients del sistema de devolució, és que segons Retorna, aniria dirigit a aproximadament un 30% dels envasos que generem i per això es parla de complementar el sistema actual. Per tant no és difícil pensar que això suposi un increment tan del cost com de l’impacte d’aquesta recollida, tot i considerar que una hipotètica implantació incrementés la recollida i modifiqués aspectes de la gestió del sistema actual com les freqüències de recollida.  Segurament aquest és un aspecte que caldria començar a quantificar, i ignoro si s’ha fet, per passar a un segon pla de concreció. En tot cas, la complementarietat dels sistemes de recollida s’ha manifestat inadequada des d’un punt de vista de cost en el moment que, per exemple, s’ha implantat la recollida porta a porta mantenint contenidors. No és exactament el mateix, però la base és similar perquè els esforços s’han de multiplicar.

Un factor que ara em sembla impossible, més que limitant, és el cost dels ginys per a la recollida. He vist preus entre 40.000 a 70.000 euros que no m’acabo de creure, però és clar que en cap cas, el cost d’una màquina de retorn val un contenidor. No perdem la xaveta, ni per aquest cost ni per molt menys, no ens podem gastar aquestes quantitats en un sol aparell. Ara segur que no, i en un futur diria que tampoc. Crec que és senzillament inadmissible.

La logística de control del sistema s’ensuma molt complexa. Abans compràvem ampolles de begudes a la bodega del barri i les tornàvem al mateix lloc, però ara la compra no sempre és programada, el lloc de compra es diversifica i la tipologia d’envasos no diguem. Amb raó la maquinària té un cost elevat perquè cal integrar la complexitat del sistema a tota aquesta casuística.

I finalment, és un sistema que ha de començar de zero. Sabent el què ha costat implantar el model actual de contenidors i les seves variants aquest és un altre factor limitant. Caldria tenir present a més, que la implantació del model hauria de cobrir zones territorials amples per fer efectiu una logística de gestió adequada i tancar el sistema. No tinc molt clar com es pot dissenyar aquesta actuació perquè ens permeti valorar-la adequadament i no fracassi.

No ho veig clar, però això no vol dir que no hi hagi terreny per a saber-ne més i experimentar segons objectius. Cal però passar la pantalla dels arguments conceptuals inicials, amb els que tots podem combregar, i concretar quins poden ser els nous passos.

Personalment, investigar com pot funcionar en àrees metropolitanes em sembla interessant. Són sistemes que ens acoten el territori on comprem i lliurem els residus i poden tenir altres factors que poden minimitzar els inconvenients. A més, el factor d’avanç de la recollida selectiva a les grans ciutats té poc marge i aquesta pot ser una alternativa.

A bona part del territori però, crec que serà convenient que apostem per ajustar els models de recollida actuals. És sobradament demostrat que se’ns escapen pocs envasos amb una recollida porta a porta o quan apliquem una fiscalitat en relació a la generació. I segur que hi ha altres maneres d’evolucionar la recuperació sense enredar tan la troca i disposant poca inversió.

Quan miro més enllà del concepte general i intento imaginar la implantació em resulta difícil, per molt que el meu cor de militant em digui que jo ho faria divinament. Tal i com està la situació, les apostes tendeixen més cap a l’optimització de costos que cap a incrementar les despeses, i pels arguments exposats crec el sistema és fràgil.

Mesurar a què destinem l’energia serà molt important tan pels resultats com pels costos d’ara endavant, però sobretot perquè amb molta menys inversió ens hauríem de bellugar una mica més depressa en els resultats que obtenim. Si el sistema és complementari potser no caldria entrar en aquestes pugnes aferissades i seria més productiu posar sobre la taula tots els coneixements, experiències i habilitats per mirar de ser més eficients en la recuperació.

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Residus i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Tornar a retornar

  1. JM diu:

    Possible pacte de repartiment de mercat d’envasos entre Ecoembes i Retorna? Retorna agafaria la quota de mercat que Ecoembes no acapara (30%)? Pensant malament, hi ha una visió empresarial més enllà de la merament ambiental plantejada d’un bon principi? La veritat, m’ha sobtat la dada que Retorna s’adreça al 30% dels envasos que es posen en circulació.

  2. Enric diu:

    Un parell de comentaris: si s’gafa el mateix model de l’alemany, la quantitat d’envasos afectats pel DDR seria sols el 9% dels envasos domèstics (en pes) posats al mercat Espanyol. Retorna difícilment podria ser l’ens gestor d’un sistema DDR, el sector empresarial no ho acceptaria (a fi de comptes Retorna està finançada per un fabricant de màquines: ningú possa la guineu a vigilar les gallines..). Segurament es crearia un ens gestor com l’alemany el DPG (Deutsche Pfandsystema Gmbh) que està participat al 50% pels envasador i al 50% pel comerç.

Deixa un comentari