Un reconeixement a la feina de Josep M. Insausti

Fa uns dies vaig assabentar-me de la destitució de Josep Maria Insausti al capdavant de la gerència del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i del Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta

Acceptant òbviament el joc democràtic i els motius que porten canvis als ens locals, vull fer un reconeixement personal i explícit a la feina del Josep Maria a qui fa, com aquell qui no diu res, quasi 15 anys que conec a nivell professional i amb el qual he establert una relació, que sempre des de la discreció del seu caràcter reservat, ha permès crear moltes complicitats.

Tinc una vinculació familiar i per tant molt afectiva amb la comarca de la Ribera d’Ebre, però no és només per això que m’he lliurat amb intensitat als nombrosos projectes de la gestió dels residus en els que he participat al llarg de tots aquests anys. Quan un projecte té potencialitat, existeix disponibilitat del client, bon tracte, professionalitat i es té la confiança per treballar, la feina resulta més que agradable.

Cap a l’any 96/97 ja vam començar a valorar la possibilitat de modificar el sistema de recollida porta a porta de la brossa embossada per afavorir la recollida selectiva de totes les fraccions dels residus domèstics amb el mateix sistema. Es tractava d’aprofitar tot un seguit d’oportunitats logístiques i també el factor cultural i el model de gestió dels residus d’aquest territori. L’any 2000, la Ribera d’Ebre i també les comarques del Priorat i la Terra Alta figuraven a la cua en el rànquing comarcal de recollida selectiva amb unes preocupants xifres de recuperació al voltant del 5% (i no m’equivoco!). Em sembla just citar que les darreres dades publicades per l’Agència de Residus (2009) situen a les tres comarques al capdavant d’aquest rànquing amb una recuperació superior al 50% de recollida selectiva.

Com sempre, les causes no són gratuïtes. La recollida porta a porta s’ha implantat progressivament fins a 27 dels 49 municipis, així com la recollida de la fracció orgànica i diverses millores en determinats municipis que han apostat pel model de superfície. Experiències com el sistema de pagament per generació a dos municipis o el projecte de compostatge local a Rasquera són també conseqüències directes d’aquesta evolució. M’agradaria citar almenys, tres aspectes que crec que en Josep Maria Insausti ha liderat amb coneixement, capacitat, modèstia i encert.

Valoro les administracions locals que, com aquell qui diu, amb una sabata i una espardenya, entengui’s amb poques persones, són capaces d’aplicar sentit comú i bellugar els recursos amb eficiència i estratègia. La feina del Consorci ha estat lenta però sense atura i això ha permès evolucionar fins als resultats actuals i tenir encara marge i potencialitat per a la millora. Aquest aspecte també val pels resultats i gestió econòmica.  Em sembla un magnífic exemple de constància que malauradament no es veu sovint i on els plans i programes s’esquincen sovint a quatre anys vistes o amb canvis d’estratègia constants. La permanència dels equips, la continuïtat, la paciència, l’ordre, la perseverança i la confiança no es porten, i aquesta és una de les claus de l’èxit del Consorci. Com exemple diré que difícilment algú mai m’ha passat dades actualitzades de recollida tan ràpidament com el Consorci.

Tot i la limitació de persones, el Consorci sempre s’ha mostrat còmplice, proper i amb voluntat de servei. Això ha permès la disponibilitat per trobar solucions a qualsevol dels petits pobles de les tres comarques i a buscar sempre els punts estratègics per encoratjar i exposar les bondats i beneficis per millorar la gestió. Sovint, com passa a molts llocs, això ha estat a hores intempestives i recorrent carreteretes d’interior. La voluntat de servei és un dels grans objectius d’un Consorci públic i el seu principal valor, i això és el que han d’interpretar i executar les persones que hi són al capdavant.

Treballar en equip però sobretot, deixar treballar. Com a professional de la gestió i la comunicació ambiental, he d’agrair enormement la confiança que sempre ha mostrat el Josep Maria amb els plantejaments fets i la feina desenvolupada. Triar equip, generar confiança i saber quina part correspon a cadascú pot semblar fàcil i lògic, però en el món de la comunicació ambiental hi ha una tendència exagerada a que els clients posin cullerada i suggereixin el color i forma a cadascuna de les peces. Al Consorci s’ha primat en estratègia, pla de treball  i calendari. Treballar en aquestes condicions de confiança és també una de les causes dels resultats.

Em plau haver treballat i seguir-ho fent en aquest entorn, perquè no hi ha res com veure la feina feta en forma de resultats favorables, i a més, és un plaer fer-ho amb persones que creuen en la potencialitat de les comarques de l’Ebre. No només és un entorn magnífic, és un entorn amb gent carregada d’estima pel territori i pel país, que ens mostren cada cop més sovint, bons exemples de gestió d’aquest territori. Gràcies al treball del Josep Maria Insausti i de les persones que han format el seu equip, crec que cal prendre bona nota de la feina feta, i  en el cas dels residus, em sembla ben bé extrapolable a alguns territoris i comarques interiors.

Crec que els nous gestors són conscients de la bona gestió comarcal dels residus i que el repte pels propers anys és aprofitar aquesta inèrcia per a millorar-la i amplificar-la.

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Gestió comarcal, Residus i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Un reconeixement a la feina de Josep M. Insausti

  1. Marti Madorell diu:

    Ton, subscric plenament tot el que dius respecte el Josep Maria. Com a treballador de l’Agència de Residus de Catalunya he compartit molts projectes i treballs ambientals amb el Josep Maria com a gerent del Consorci de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta . Per mi ha estat una sort poder comptar amb una persona com ell durant molts anys. Josep Maria, des d’aquí aprofito per desitjar-te el millor i esperar que en breu puguem compartir noves experiències i il·lusions en el món del medi ambient.

  2. tonaymemi diu:

    Bona tarda Martí,
    Gràcies pel comentari. Aquest matí he estat amb en Jordi Picas a la Mancomunitat de l’Urgellet i m’ha comentat que t’havia fet arribar el post.
    Admeto com tu, que no és fàcil trobar persones tan eficients com el Josep Maria. Desitjo de debò que el Consorci pugui continuar la bona feina feta durant aquests anys, té camp per recórrer i unes experiències en marxa molt interessants i necessàries com a referència per a la gestió.
    T’incorporo a la llista de correu per fer-te arribar novetats del bloc, i espero saludar-te aviat perquè tot i les nombroses vistes a l’Agència encara no ens coneixem.

    Salutacions

  3. Joana Mañé Sarroca diu:

    Hola a tothom,
    No tinc ni idea del tema de residus ni de la seva gestió, però vull aprofitar la vostra iniciativa per també donar suport a l’Insausti. Vaig tenir el goig de treballar al Consell Comarcal de la Ribera durant uns quants anys i he de dir que, per damunt de tot, cal destacar les qualitats humanes del Jo,sep Mª. Tot i el seu caràcter prudent i introvertit no cal gaire per descobrir-ne al fons una persona sensible, molt intel.ligent, altament empàtica, senzilla i propera. Un petó molt gran i a mirar endavant.

  4. tonaymemi diu:

    Bona tarda Joana,
    T’agraeixo el teu comentari i la teva aportació al bloc.
    Salutacions

  5. Anna Lluís diu:

    A profito aquest entorn per desitjar al Josep Maria tot el millor.

    I estic segura que una persona com ell no la tindrem massa temps fora de l’abast. I el retorbarem de nou en d’ altres projectes i il·lusions en el món del medi ambient.

    Una abraçada Josep Maria

Respon a tonaymemi Cancel·la les respostes