Residus i canvi climàtic. Nou informe de l’Agència Europea del Medi Ambient

El nou informe Past and future climate benefits from better municipal waste management in Europe de l’Agència Europea del Medi Ambient, indica l’alt potencial de reducció de les emissions de gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) derivats de la gestió dels residus sòlids urbans. La Unió Europea estima que es podrien evitar fins a 78 milions de tones en emissions de diòxid de carboni equivalent, fins a l’any 2020, el que suposa un 1,5% de les emissions del continent. Pot semblar poc però tal i com van les coses qualsevol acció que signifiqui reduir suposa capgirar tendències en el panorama general.

L’informe analitza les emissions tan dels tractaments com del transport dels residus municipals i conclou que poden contribuir en la disminució de les emissions netes si augmenta la recollida selectiva, el reciclatge i se substitueixen progressivament els abocadors per plantes de tractament. La lògica ja ens ho diu això, però val la pena conèixer aquests models per ser conscients de la incidència de la gestió i per tant, de la possibilitat d’actuar en coherència.

L’anàlisi de les emissions es basa, per un costat, en les emissions directes produïdes pels processos de gestió, transport i tractament dels residus, i també per les emissions estalviades, és a dir, les emissions que han pogut evitar-se degut a la recuperació de recursos o energia. Les emissions directes disminueixen des de l’any 2002 i les estalviades augmenten des de l’any 1990 gràcies a l’augment constant del reciclatge. És per això que des de l’any 1995 s’aprecia un constant decreixement de les emissions netes, que es calcula en uns 48 milions de tones fins a l’any 2008.

No queda cap dubte que els dos principals factors responsables de reduir les emissions netes són, per un costat la disminució de les emissions de metà dels abocadors i per l’altre, l’augment de les emissions estalviades mitjançant el reciclatge i la recuperació de materials.

En aquesta tendència favorable, cal fer un incís especial en la importancia de la gestió dels residus orgànics, principal fracció dels residus municipals i que té, per les seves característiques de biodegradabilitat, un major impacte en el conjunt de les emissions directes quan són destinats als dipòsits controlats. El reciclatge de la fracció orgànica, sigui mitjançant tractament anaerobi amb aprofitament energètic o via compostatge, té un paper molt significatiu en la reducció de les emissions de GEH, i especialment als països on l’eliminació via abocador segueix essent l’opció predominant.

Tan el compostatge domèstic dels residus orgànics, la seva digestió anaeròbia o la incineració, tenen emissions netes lleugerament negatives, mentre que el compostatge a major escala té un balanç lleugerament positiu. El factor més important per reduir les emissions segueix essent la prevenció de les emissions de metà dels abocadors que no en fan recuperació energètica i que suposen emissions al voltant de 1,2 t CO2 -eq per tona de residus, de lluny el tractament amb major impacte en balanç de carboni.

Amb la finalitat d’estudiar els possibles efectes de les emissions, l’informe desenvolupa tres escenaris possibles. Un primer que mantindria la tendència actual, un segon que implicaria la plena aplicació de la directiva sobre abocadors i un tercer cas de prohibició dels abocaments a l’any 2.020.

Si es manté la tendència actual en la gestió dels residus, s’estima que a Europa l’any 2.020 el dipòsit a abocadors representarà un 28% del total dels residus gestionats, 12 punts per sota que l’any 2008. Junt amb l’increment del reciclatge pot suposar una reducció de les emissions netes de 44 milions de tones de CO2 equivalent en el període 2008-2020.

El compliment dels objectius de la Directiva d’abocadors, suposaria destinar només un 18% dels residus a tractament finalista i seguir disminuint les emissions netes fins a 62 milions de tones, i una hipotètica abolició dels abocadors fins a 78 milions de tones en el mateix període, tenint present que les emissions dels abocadors seguirien emetent GEH durant un cert temps. Per posar una referència fent un càlcul molt d’anar per casa, aquesta xifra de 78 milions de tones podria ser equivalent a les emissions de tot el parc automobilístic de l’estat espanyol (superior a 500 vehicles per cada 1000 habitants) durant quasi dos anys.

L’informe no oblida la importància de la prevenció com a la principal prioritat de la gestió dels residus, ja que els processos de fabricació dels productes que acaben essent residus suposen més emissions. No oblidem que la generació de residus segueix tenint una tendència a l’alça en el conjunt dels països de la Unió.

Si l’informe es concloent en afirmar que per assolir el potencial de reducció han d’aplicar-se plenament les directives, i especialment la d’abocadors, cal preguntar-se doncs, per què la nova Ley de Residuos y suelos contaminados és tan poc exigent alhora d’implementar la recollida i tractament de la fracció orgánica quan a Espanya l’any 2008, el dipòsit a abocadors era del 67% (molt lluny del 40% de mitjana de la UE, i també del 47% de Catalunya l’any 2010). Si a Europa es pot avançar, al conjunt de l’Estat Español l’avanç i la potencialitat de reduir les emissions netes és encara superior atenent aquestes xifres. Observo molt objectius desitjables a la nova Llei, però trobo a faltar substrat perquè puguin ser possibles. No sé realment si estem massa capacitats per seguir les polítiques, decisions i directrius de la Unió, com veiem darrerament.

Cal centrar les estratègies en les polítiques de prevenció, en ampliar la recollida de la fracció orgànica, i molt especialment en el seu tractament així com el de la fracció resta. Els balanços de les emissions ens han de fer pensar també en la tipologia de tractament i possiblement en descentralitzar més les instal·lacions i aproximar-les a cada territori amb sistemes molt més senzills que ens proporcionaran una gestió més òptima. S’ha de girar el mitjó i ara és un gran moment perquè veiem millor que mai que els vectors ambientals, econòmics i socials van de bracet.

Aquesta entrada s'ha publicat en Canvi climàtic, General, Residus i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>