Love is in the net

Les notes de “Love is in the air” sonaven en entrar a la sala del plenari a la Casa de Cultura de Girona. Començava el 2on congrés de Comunicació Ambiental centrat en les noves tecnologies i les xarxes socials aplicades a la difusió ambiental. Sota el títol “Love is in the earth”, els organitzadors ens proposaven volgudament un gir, un nou amor terrenal, un aterratge sense risc però no absent que algú sentís una petita sotragada. I certament ni el programa ni les expectatives, tot i les lògiques sacsejades, s’han quedat a l’aire.

Ha estat una entrada sense concessions, on termes com social media, advergaming, estratègia tecnològica, geolocalització, realitat augmentada, digitalització, Apps, viralització, branding, long tail… han desplaçat de l’escena a sensibilització, conscienciació, conservació i educació, per exemple. Tanmateix, algú dubta que ens n’hem oblidat malgrat pràcticament no s’hagin pronunciat? Al contrari, sabem perfectament a què ens dediquem i quines són les nostres habilitats i coneixements. Per això la presència de professionals d’altres sectors és una necessària alenada d’aire fresc que ens ha de fer veure el valor del treball conjunt. No es tracta que els programadors d’Apps sàpiguen de medi ambient, n’hi ha prou que ambdues parts estiguem obertes al treball conjunt i a dissenyar nous territoris comuns. El treball amb altres disciplines com la publicitat, el branding, la investigació social o les noves tecnologies entre altres, ens ha costat molt als ambientalistes, que hem tendit més aviat a resoldre les necessitats a la nostra manera, amb resultats sovint molt millorables. No és fàcil posar sobre la taula coneixements i habilitats de diferents disciplines, però els resultats i l’aprenentatge mutu bé ho mereixen encara que sigui a costa d’una bona dosi de paciència. Ara és el moment de fer-ho si volem incidir de debò i no quedar-nos perillosament enrera.

D’entre els convidats a les ponències i tallers als que he assistit, vull destacar la fantàstica dissecció que Oriol Lladó ha fet sobre els canvis econòmics, polítics i culturals que generen les xarxes socials en la ponència inaugural. Xevi Montoya també ha fet una intervenció magnífica que ens ha situat en el nou context del branding social a partir de la irrupció de les xarxes. Als tallers he optat per endinsar-me en les tendències per a dispositius mòbils. Valentí Freixanet i Jordi Gasau han solapat continguts al voltant de les aplicacions per a smartphones i la geolocalització, tot un món a considerar des de ja i a incorporar-lo estratègicament en els projectes de comunicació per la sostenibilitat.  Potser en properes edicions caldrà evitar les reiteracions però crec que aquest cop no estava gens malament de repetir-nos en la terminologia i els conceptes bàsics.

El Congrés no ha estat només innovador en la temàtica i programa. Per primera vegada hem tingut una inèdita activitat a la xarxa que ha permès un debat paral·lel fora de les parets de la Casa de Cultura i fins i tot, que arribessin qüestions via twitter al debat amb el ponents. El mateix divendres al matí mentre ens desplaçàvem a Girona, alguns dels usuaris de twitter inscrits vam consensuar el hashtag #2cca per fer el seguiment de l’acte.

A 96 hores des de l’inici del Congrés, s’han generat quasi un miler de piulades on han intervingut fins a 114 usuaris de twitter (la majoria dels quals no assistents físicament). L’activitat d’aquests usuaris ha arribat a més de 47.000 seguidors amb quasi 500.000 impressions en pantalla. Aquesta monitorització és una bona mostra de l’impacte de les xarxes en l’amplificació de missatges i la capacitat d’incrementar la participació.

Personalment he tingut retorns i visions del Congrés molt encertats per part de persones que van seguir-lo via twitter i fins i tot llegeixo que algú s’atrevirà a fer-ne un resum a partir de les piulades. Res a dir i molt a pensar.

Aquesta activitat ha amplificat doncs el networking, tant dins com fora de la sala, tant en contacte personal directe com amb interacció via les xarxes socials. Fent un petit exercici sobre la llista d’assistents, m’adono com ha estat més senzill posar-se en contacte amb els usuaris de twitter (desvirtualitzats i no desvirtualitzats) que no pas amb la resta d’assistents. No és una qüestió discriminatòria, en absolut, però sabem que la xarxa fa més forta la comunitat, facilita el contacte i l’aprofundeix. No tinc dubte que les properes setmanes tindrem un increment de persones que començaran a experimentar-ho i a deixar enrere l’escepticisme. Algú ja ho va fer inclús durant la Jornada.

I finalment, i tot i que hem contrastat que les coses estan magres, s’ha respirat un clima positiu i optimista. El Congrés ha estat una oportunitat per mirar endavant i reflexionar sobre els canvis tecnològics i com han de transcendir en idees i tendències que ens ajudin a modificar actuacions i estratègies. Noves eines que ens permeten ser més incisius i eficients si les integrem en el nostre dia a dia i treballant conjuntament amb altres professionals.

Potser alguns hem estat més pendents dels dispositius mòbils que de la taula de recursos en paper. Res és prescindible, però també cal dir que era urgent incorporar i actualitzar elements. Amb dos dies hem passat de l’aire a la terra, i és que la terra ara, és senzillament així.

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació, General, Xarxes socials i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>