“Les empreses que es guiïn pels seus valors podran sobreviure als canvis i amenaces del futur. Els valors corporatius – aquests principis no negociables – estableixen unes premisses ideològiques sòlides que fan que les accions siguin coherents amb els valors que posseeix una corporació. Aquest vídeo serveix per provocar una necessària reflexió en els temps que corren: Com es relaciona la teva empresa amb el món? Són les seves accions coherents amb els seus valors?”.
Descobreixo aquesta animació titulada “Man” de Steve Cutts, llegint aquest breu apunt d’Ignasi Brun al web de soymimarca. Cutts és un artista independent especialitzat en animació que ha treballat per clients com Coca-Cola, Toyota, Reebok, Sony PSP, The Guardian, Kelloggs i Philips entre altres. En un altre post ironitzen sobre el fet que, veient el caràcter d’aquesta obra, l’autor tingui aquests clients, suposant que no són el paradigma de fer les coses en la mateixa línia. Curiosament, aquestes companyies i algunes altres ja han començat aquesta transició cap a accions coherents. Són grans i tenen punts febles, és clar, però l’abast de les seves accions de responsabilitat i de transmissió de valors també ho són i poden ser-ho més.
Valors, accions i coherència no són termes fàcils d’alinear alhora de repensar la relació de les empreses amb el món – entengui’s planeta – perquè en la societat industrial, essencialment pendent dels beneficis però bastant menys de les persones i els recursos, segurament encara la majoria ho deuen veure perfectament arrenglerat. Per això en aquest procés és imprescindible saber de quins valors parlem i quins son els compromisos i actuacions que se’n deriven. Si pensem en valors en favor del benestar de les persones i el planeta i aconseguim posar-los coherentment en línia amb accions i compromisos, aleshores aquests valors no només aconseguiran la supervivència de les empreses, aconseguiran alguna cosa més lloable que malviure, ser una palanca de transformació. Això de fet, ja està passant.
L’animació “Man” m’ha recordat gran quantitat de recursos visuals que al llarg dels anys he utilitzat per encetar aquestes reflexions en cursos de formació, seminaris o ponències. És innegable que inciten a la reflexió, però la pregunta és també si ens menen a actuar tant a nivell personal com en la nostra línia de negoci i en els valors de les activitats, o es converteixen merament en recursos per fer-nos caure la baba i poca cosa més. Les idees són clares, però la qüestió és si es posen en pràctica. Potser per això, si ara hagués de triar un recurs visual que expressés aquesta idea no triaria “Man” i segurament m’inclinaria per “Back to the start” de la companyia Chipotle. El concepte és el mateix però hi ha una notable diferència: Chipotle ho està fent.
Chipotle és una cadena de menjar ràpid mexicà establerta a Denver (Colorado) amb més de 1.150 establiments i presència a la majoria d’estats dels EUA. Serveixen ni més ni menys que a unes 800.000 persones cada dia.
Des que el 1993 van obrir el primer establiment l’objectiu era redefinir el concepte de menjar ràpid, associant-lo, i per què no, a servir bon menjar, d’alta qualitat i de forma ràpida. Amb el pas del temps aquesta visió ha evolucionat i el producte fresc ja no és un argument suficient, ara el que importa a Chipotle és saber d’on provenen els aliments i aprofundir positivament en els valors socials i ambientals de la seva producció i distribució.
És per això que la cadena augmenta cada any la proporció de productes locals des que l’any 2008 va reforçar aquesta estratègia. Productes que abasten des dels vegetals conreats orgànicament, la carn produïda lliure d’antibiòtics sub-terapèutics i d’hormones, o els làctics de vaques criades en pastures i lliures també d’hormones.
Mentre que als EU la majoria de productes han de desplaçar-se una mitjana de 1.500 milles des del seu lloc de cultiu, a Chipotle garanteixen que ho fan en un radi de 350 milles del restaurant receptor. La proximitat als EUA té una altra mesura, és normal, però tanmateix imagineu els beneficis socials i ambientals de treballar amb explotacions que aposten per produir de forma diferent i fer-ho amb major proximitat.
Quan sabem que els consumidors cada cop presten més atenció a la procedència dels aliments i la forma d’obtenció, és bo que les empreses donin una empenta en aquesta direcció. Com deia abans, això és molt més que supervivència
Les dotzenes i dotzenes de vídeos, animacions i recursos que veiem amb esperit sensibilitzador i dissenyats sovint amb gràcia i sensibilitat, reiteren sempre la voràgine depredadora dels recursos per part de l’home. “Back to the start” també, però expressa també una solució possible, viable i real. Per sensibilitzar fan falta experiències com aquestes i sobretot empreses alineades en valors i accions.
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
