Arxiu de la categoria: Consum

Més enllà del patrocini

Llegeixo en una nota de premsa que “Medi Natural està disposat a mantenir el centre de Fauna dels Aiguamolls si es troba finançament alternatiu als pressupostos públics”.  El titular balla entre la voluntat, la suggerència i l’anunci, i la veritat és que no queda clar qui és qui ha de  buscar el finançament per a fer-ho possible. Sembla a més, que els recursos econòmics han de ser una alternativa als públics, que no un complement, amb la qual cosa tampoc s’esclareix quin és el paper exacte que hauria de jugar Medi Natural en el cas que es trobés aquest pressupost. Per trobar aquests recursos alternatius però, es parla d’entitats, fundacions o altres. Sabem que les entitats estan immerses en el mateix problema de finançament depenents com han estat de les administracions públiques, i les Fundacions han estat fins ara un recurs clàssic finançant determinats projectes, especialment en l’àmbit ambiental. I els altres? qui són els altres? Continua llegint


Efectivament, el com depèn de tu.

No sé si us passa, però després de veure la versió arranjada de l’espot d’Estrella Damm  jo segueixo buscant la ceba i ja no puc imaginar-me aquest arròs fet amb paeller i bombona de butà. Potser fins i tot algú podrà dir que tot el xou farà que l’espot tingui més repercussió, però tinc la sensació que en realitat aquest estiu, el fet no li passarà desapercebut a la marca. Personalment, després de veure la versió retallada, “el tot depèn del com i el com només depèn de tu” reflexa bé aquella distància entre el que diem i no acabem de fer però podríem arribar a fer. Continua llegint


Mediterràniament: és el què i és el com

Unes gambes acabades de pescar,  un sushi preparat allí mateix per Hideki Matsuhisa, xef del Koyshunka, quatre tocs de boia-pilota amb en Cesc Fàbregas i tenir la sort de fer-ho a coberta d’una embarcació d’arrossegament en un dia assolellat. Algú no s’hi apunta?

Després de quatre campanyes d’estiu sota el concepte “mediterràniament”, Estrella Damm presenta aquest nou anunci per reivindicar que la gastronomia, els paisatges, la cultura i les tradicions que ens ofereix el Mediterrani, són qualitats úniques que ens defineixen i de les que en podem gaudir durant tot l’any.

Entre els escenaris i històries idíl·liques de l’estiu i la nova aposta per ampliar els plaers mundans la resta de l’any, un es pregunta quantes persones i fins quan podrem gaudir tots plegats de la identitat mediterrània si no tenim en ment i actuem a favor d’aquest mateix mar que efectivament ens identifica.

Continua llegint


“Envàs on vas”, una qüestió d’estat (propi)?

A principis dels 90 aquest país estava farcit de petits abocadors a cada racó, riera, barranc o descampat de pràcticament tots els petits municipis. No ha passat massa temps perquè en tan sols un parell de dècades, que no és res, tinguem un 40% de recollida selectiva, una xarxa d’instal·lacions notòria per gestionar els residus, un país prou sanejat i una certa ascendència entre els nostres veïns comunitaris. Per començar, crec que tot això ho hauríem de tenir present, i afegiria que essent del sud, no està pas gens malament, extravertits i assolellats com som. Falta molt i pot ser millor, sense dubte, però valorem també d’on venim i el temps que portem. Continua llegint


El nou camí de la comunicació per a la sostenibilitat passa per les marques

“S’han de buscar noves formes de com involucrar moltes persones. És un canvi de paradigma on la innovació ha de ser important”.

Ho diu Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, fent referència al greu problema de finançament públic que pateixen les ONG i que possiblement obligarà a que algunes hagin de tancar i altres fusionar-se. El que no podran evitar per sobreviure és reinventar-se, i sobretot, buscar noves vies de finançament privades o particulars, perquè ja no es pot confiar amb el finançament públic.

De fet, la intenció no és parlar de les ONG, però sentint aquesta frase em sembla evident que aquesta mateixa idea pot aplicar-se actualment a qualsevol àmbit. D’implicacions, de persones, de paradigma i d’innovació també se’n pot parlar després d’haver sentit les ponències presentades per algunes empreses a les 10enes Jornades de Prevenció de Residus celebrades el passat 21 i 22 de novembre a Barcelona i organitzades com cada any per l’Agència de Residus de Catalunya. Continua llegint


Els envasos es destapen

Hi ha tres aspectes que em semblen rellevants després d’assistir a les Jornades sobre gestió d’envasos i residus d’envasos a debat, organitzades per APROMA i celebrades el passat 26 de gener de 2012 a la casa del Mar de Barcelona, la documentació de les quals podeu trobar en aquest enllaç.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost ha dit literalment: “No ens haurem d’estranyar amb la devolució d’envasos”. Possiblement és la vegada que l’Administració es posiciona d’una manera tan clara davant el canvi de rumb que ha de prendre la gestió dels envasos i això constitueix un canvi important per dissenyar-ne el futur. Crec que cal agrair aquesta claredat que supera netament els posicionaments més ambigus que havíem sentit fins ara, i em sembla especialment important considerant el paper de referència que pot jugar l’Agència de Residus en el conjunt de Comunitats Autònomes. Aquest suport explícit ha estat una de les incògnites que el director de l’Agència s’ha encarregat de desvetllar de bones a primeres durant la presentació de les Jornades. Posteriorment, Joan Miquel Trullols, director de Serveis de Prevenció i gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també ha esmentat, en la mateixa línia, la necessitat de fer passos més enllà en els models de recollida per tal de superar l’evident sostre de resultats de recuperació actuals. Em sembla que a cap dels presents li ha quedat cap dubte que alguna cosa diferent estava passant respecte altres Jornades similars. Continua llegint


Oh, lailà, la masovera se’n va… de rebaixes!

Dissabte. Passejo pel centre de Reus, on avui, amb l’inici de les rebaixes, els carrers s’han apoderat de cares de satisfacció que dificulten transitar pel carrers peatonals del nus comercial. Em sento una mica incòmode en aquesta allau humana abocada al consum, les botigues plenes i la música a tot drap. Comentàvem fa uns dies, just abans de Nadal, com les tendes eren més aviat buides, a excepció de Nespresso, Cash Converters i l’administració de Loteria de la plaça Pastoreta, la nostra bruixa de la sort local. Situació curiosa, que no anòmala i si representativa dels temps que corren. És obvi que la gent espera les rebaixes com sempre, però ara els motius són segurament més justificats. Continua llegint