La nova identitat del servei de recollida i neteja de Reus, em va fer qüestionar qui havia de repensar alguna cosa sobre els residus i la seva gestió. Si pensar és la facultat de copsar intel·lectualment i d’exercir la facultat de jutjar, d’abstreure i tenir el propòsit de fer alguna cosa, repensar deu ser el procés de fer-ho novament per orientar aquests propòsits i fer-ho diferent. Tots podem repensar i per qualsevol motiu, però en la gestió dels residus, actualment i més que mai, crec que les grans empreses de servei i les administracions públiques han d’iniciar seriosos processos de reflexió i canvi per a l’acció.
En l’escenari actual, tenim la neteja assegurada en uns nivells més que raonables, però les ciutats grans i mitjanes toquen sostre amb un índex de recollida selectiva, lluny dels objectius del Programa de Gestió de Residus Municipals. Són cada vegada més els ens locals que busquen solucions a la frenada dels resultats de recuperació i les respostes resulten cada cop més complexes fent el que hem fet fins ara. I és que, el que hem fet fins ara, majoritàriament, ja no és la resposta a la solució.
Les contractes des de fa anys que netegen i recullen la brossa, i ho fan això si, actualitzant els seus lluents camions amb noves tecnologies. La pregunta és si ara les administracions necessiten només aquest servei, a costa de patir a més, les difícils relacions contractuals amb uns proveïdors que, creixent com han crescut en terreny abonat i emparats en els grans constructores, tenen de sempre el mànec de la paella. Passem moments complicats i les contractes no se n’escapen. Darrerament, i ho sabem tots, cap servei dóna més que l’anterior, i aspectes com l’encariment dels carburants dificulten encara més aquest escenari.
Si les administracions volen superar l’estàndard i anar pels objectius del PROGREMIC, cal fer un gir a la manera d’entendre el servei a partir de situar els objectius, detectar necessitats, cercar les vies i exigir al contractat. En aquest procés és imprescindible incorporar les empreses de servei, però s’ha de fer sobretot, agafant el paper de client. Cap empresa pot collar ni tenir la paella pel mànec d’una Administració que gestiona serveis públics amb diners de tothom.
Hi ha moltes coses a fer que poden fer-se plegats, però per això cal canviar radicalment la peculiar i insòlita relació de client-proveïdor que s’ha mantingut fins ara. Hi ha desenes d’accions de corresponsabilitat en la gestió que ens han de portar a optimitzar el sistema basant-nos, és clar, en la reducció i la reutilització, però sobretot en la simplificació i l’estalvi com a premises principals per reduir i tancar cicles en l’àmbit més proper i local. Per això cal sortir de l’espiral en que ens belluguem des de fa temps. Els canvis de paradigma ja ho tenen això.
En aquest intent per sortir de l’aspiració de les fórmules caducades no hi ha l’un sense l’altre. A les empreses els toca fer el mateix canvi conceptual en la seva activitat i això passa per fer de proveïdor que s’ha de guanyar el pa. Com es fa? Donant i innovant per trobar noves solucions, sorprendre al client i guanyar-se la feina com intentem fer molts. Les empreses de servei tenen una oportunitat immensa de diferenciar la seva marca si són capaces d’entendre el seu rol i evolucionar cap a una responsabilitat social digna del segle 21. Una responsabilitat que es basa en ser proactiu en la gestió pública de bracet amb les administracions. És així com es fidelitza un client, se n’aconsegueixen de nous i es transformen les coses.
Quan es pateix s’han de buscar nous camins, i a hores d’ara uns i altres pateixen. Pensem i fem-ho diferent. Les dues parts tenen molt a guanyar i res a perdre.
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
