Arxiu de la categoria: Marques

Si no te cuento que es reciclado, ni te enteras

Uno de los objetivos del proyecto CAPgira, a través de las actividades educativas y sesiones con adultos y familias, es hacer creíble y evidente la transformación progresiva de los procesos de producción y la utilización de materias recicladas. Detrás de estos procesos hay compañías, pero sobre todo, personas capaces de incorporar estos valores en el alma de sus empresas para hacer productos increíbles a través de la innovación y de la voluntad que podemos y debemos producir y consumir de una forma distinta. Continua llegint


CAPGIRA: matèries de primera per productes excepcionals

“CAPGIRA” és un joc per introduir-nos en els nous processos de producció basats en l’economia circular i la innovació, així com en les tendències per recuperar hàbits de consum basats en l’estalvi de matèries.  És una activitat didàctica que desplaça els residus i la recollida selectiva del centre de gravetat per centrar l’atenció en l’excepcionalitat dels productes que podem produir, despertant la sorpresa, admiració i creativitat dels alumnes.

Continua llegint


la mobilitat col·laborativa ataca

No és una època de canvis, és un canvi d’època. Aquest és l’encertat títol d’una conferència de Marc Vidal sobre l’emprenedoria i els negocis en la hipersocietat. El darrer exemple de canvi d’època és el cacau que s’ha muntat amb Uber, l’empresa que ha dissenyat l’aplicació a través de la qual es connecten persones amb una necessitat, desplaçar-se a un lloc, amb una solució, persones que s’hi desplacen. La persona que es desplaça, hi posa el mitjà i cobra per resoldre la necessitat, i els senyors que han tingut l’habilitat de posar en contacte els necessitats amb els que es desplaçen s’emporten una comissió. En resum, una transacció absolutament normal si no fos perquè el sector del taxi que té el monopoli i que fa anys que no innova s’ha vist amenaçat i ha aixecat la llebre davant els intrusos sobrevinguts. Continua llegint


Anuncios para bien

“No me gustan la mayoría de los anuncios. De hecho odio el 99% de ellos. ¿Si alguien desea venderme alguna cosa por qué su comunicación es tan insistente? ¿Por qué es tan poco respetuosa? Existe sin embargo un 1% de la publicidad que marca realmente diferencias, y es ahí donde las marcas empiezan mostrando un interés en mí como consumidor. Esta es la publicidad para el bien, porque la premisa o licencia comienza con intereses comunes. La marca inicia un diálogo sobre algo que me preocupa y genuinamente, las marcas que se preocupan, van un poco más allá porque consiguen establecer una diferencia real y tangible en mi vida” Continua llegint


Electrolux: aspirando los océanos

“Vac from the sea” es un proyecto de Electrolux con el objetivo de poner de relieve el gran problema que suponen los residuos en la contaminación marina y al mismo tiempo crear conciencia sobre la falta de plásticos reciclables disponibles. Pero es sobre todo el compromiso de la marca en la búsqueda de nuevos materiales y cómo los plásticos reciclados pueden tener un importante uso en el futuro más próximo. Continua llegint


Afinar la puntería

Plátano de Canarias donará 5kg de plátanos a la Fundación Banco de Alimentos por cada triple que los jugadores de baloncesto consigan en la Liga Endesa.  Vi este anuncio televisivo durante el fin de semana en una de las pausas de un partido y me recordó como tan solo hace unas semanas, Ciudadano 0,0 de San Miguel a través de la campaña #MeComprometo, aportó a la Cruz Roja 50 euros por cada punto conseguido por la selección de baloncesto en el Eurobasket. Viendo ambas acciones publicitarias me pregunto si quienes deben afinar la puntería son los jugadores o las compañías.  Continua llegint


El viticultor i la periodista. Responsabilitat, acció i comunicació de marca

Miguel Torres, propietari de Bodegas Torres va ser entrevistat el passat diumenge 22 de setembre per Marta Cailà en el programa Via lliure de RAC 1 que s’emetia en directe des de les mateixes Bodegues situades al Penedès.

El propietari de les Bodegues va plasmar explícitament l’actual preocupació ambiental de la companyia des de la seva pròpia sensibilitat i també des de la visió històrica de l’activitat familiar com a viticultors. L’entrevista em va resultar a més molt interessant perquè crec que reflexa perfectament el triangle i estat actual dels reptes que tenen les marques amb els seus compromisos de responsabilitat empresarial, les accions i la comunicació i aproximació cap als consumidors. Continua llegint


La comunicació de residus i la interessant irrupció de les marques

Coca-Cola i Sainsbury’s han llençat aquest agost la campanya “Don’t waste. Create” a UK, una campanya per encoratjar els consumidors a reutilitzar els envasos i comprometre’s amb el seu reciclatge. Una campanya basada en donar idees creatives per reutilitzar els envasos i amb una fórmula clàssica de descomptes i participació en un concurs. Veient la iniciativa penso que qualsevol dels veterans de l’educació ambiental  hagués pogut concebre aquesta acció 30 anys enrere, perquè efectivament, tant en el concepte, l’estratègia, com en els objectius, cap de nosaltres podria posar-hi massa inconvenients. És més, no dubto que probablement aquests veterans i els nouvinguts ho podrien fer bastant millor a aquestes alçades. Però tot i així la iniciativa em sembla rellevant i inspiradora. Continua llegint


I’m going back to the start

“Les empreses que es guiïn pels seus valors podran sobreviure als canvis i amenaces del futur. Els valors corporatius – aquests principis no negociables –  estableixen unes premisses ideològiques sòlides que fan que les accions siguin coherents amb els valors que posseeix una corporació. Aquest vídeo serveix per provocar una necessària reflexió en els temps que corren: Com es relaciona la teva empresa amb el món? Són les seves accions coherents amb els seus valors?”. Continua llegint


Més enllà del patrocini

Llegeixo en una nota de premsa que “Medi Natural està disposat a mantenir el centre de Fauna dels Aiguamolls si es troba finançament alternatiu als pressupostos públics”.  El titular balla entre la voluntat, la suggerència i l’anunci, i la veritat és que no queda clar qui és qui ha de  buscar el finançament per a fer-ho possible. Sembla a més, que els recursos econòmics han de ser una alternativa als públics, que no un complement, amb la qual cosa tampoc s’esclareix quin és el paper exacte que hauria de jugar Medi Natural en el cas que es trobés aquest pressupost. Per trobar aquests recursos alternatius però, es parla d’entitats, fundacions o altres. Sabem que les entitats estan immerses en el mateix problema de finançament depenents com han estat de les administracions públiques, i les Fundacions han estat fins ara un recurs clàssic finançant determinats projectes, especialment en l’àmbit ambiental. I els altres? qui són els altres? Continua llegint