Arxiu de la categoria: Administració Pública

Sacsejar les grans ciutats

Ahir 18 de juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, van presentrar les dades de generació de residus municipals de l’any 2015. La xifra més destacable em sembla la reducció de tres punts dels residus destinats a dipòsit controlat, fet que ens situa al 40% del total dels residus generats. És una xifra molt llunyana als objectius del 10% previstos per la UE el 2030, però marca una tendència positiva que no es pot desmerèixer i que té temps per evolucionar. La dada negativa, al meu entendre, és que tenim una recollida selectiva amb un percentatge molt elevat d’impropis (en una dotzena de comarques superior al 50%) i això ens hauria de posar molt alerta perquè enmascara les xifres i suposa una pèrdua important d’ingressos econòmics pels ens locals en base a la qualitat de la recollida. Continua llegint


Residus i comunicació en l’horitzó 2020

 

Després d’haver escoltat Josep Maria Tost i Francesc Giró a la sessió sobre Recollida de residus porta a porta i sistemes de pagament per generació celebrada a Tarragona, em queden clares algunes coses. La primera és que l’Agència de Residus de Catalunya avisa que el recorregut per complir els objectius del PRECAT20 i del paquet de mesures per l’economia circular de la UE serà dur, i que caldrà espavilar-se perquè s’incrementarà la pressió econòmica a través del cànon i les sancions.  La segona és que percebo la determinació per ser inflexible en aquest aspecte alhora que, com a òrgan de planificació, l’ARC pren el compromís de donar la mà i ajudar els ens locals en tot allò que necessitin. La tercera és que aquesta determinació i compromisos no disposaran ara per ara de gaire dotació econòmica per fer floritures, i la darrera, que amb aquest escenari cal tirar d’allò que coneixem bé i sabem que ha funcionat.

Continua llegint


Construint dunes

Aquests darrers dies a Altafulla hem traslladat unes quantes desenes de milers de metres cúbics de sorra des de la Roca de Gaià a les Botigues de Mar per allò que, antropocèntricament, anomenem regenerar la platja. Alguns saberuts d’aquest simple amuntegament de sorra traginada per maquinària pesada en diuen “dunes d’apilament”. Més que un insult al coneixement, és l’evidència del pèssim i perillós desconeixement que tenim del funcionament bàsic de les platges com a sistemes naturals, i que a més, fem extensiu al conjunt de la societat amb la mateixa imprudència.

Continua llegint


La insoportable complaença de la gestió dels residus

Acostumats a la complaença empalagosa i insoportable que mostrem en la gestió dels residus, les dades acabades de publicar per la Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) posen el convenient contrapunt pels que pensem que en aquest país ens belluguem més en la mediocritat que en l’excel·lència pel que fa al bon govern dels residus. Continua llegint


“Dunas de quita y pon”

Quan a les dunes les tractem de muntanyetes de sorra que es construeixen, d’un obstacle per veure el mar des d’una terrasseta o les convertim en un espai insalubre i d’inseguretat ciutadana vol dir que tenim un greu problema de percepció de la platja com un sistema natural. L’hem reduït a la seva mínima expressió i convertit quasi exclusivament en un espai d’ús i servei, fent gala d’una inquietant visió antropocèntrica, economicista, i fins i tot urbana, m’atreviria a dir. Continua llegint


L’altre mapa del Pallars

Just l’endemà de Sant Joan vaig tenir la sort de fer una visita tècnica i de lleure al Pallars Jussà de la mà d’Alejandro Rivera de Cal Soldat. L’Alejandro i la Rosa Maria gestionen Can Soldat, un conjunt Rural a un cop de pedra del Castell de Mur. Més que gestionen, diria que han aixecat, cuiden i viuen un projecte amb una historia preciosa darrera i un rerefons històric extraordinari que es traspua de les parets reconstruïdes del conjunt, en un entorn i vistes meravelloses sobre l’embassament de Terradets des dels 800m d’alçada. És de justícia agrair-los l’hospitalitat i amabilitat, haver-los pogut conèixer i que ens expliquessin de primera mà  aquest projecte personal. No està de més recomanar la visita.

Continua llegint