Arxiu de la categoria: General

CAPgira: la didàctica dels residus amb efectes secundaris

- “El reciclatge és avorrit perquè ja ho sabem”

- “El reciclatge és avorrit perquè ens repeteixen sempre el mateix”

- “Ens han dit moltes vegades on es llença cada cosa”

Aquestes són les respostes literals que els alumnes participants al projecte CAPgira em repeteixen dia rere dia com un mantra, acompanyades amb alguns sonors esbufecs i unes cares que ho diuen tot quan dic que l’activitat tracta de reciclatge. Continua llegint


Sacsejar les grans ciutats

Ahir 18 de juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, van presentrar les dades de generació de residus municipals de l’any 2015. La xifra més destacable em sembla la reducció de tres punts dels residus destinats a dipòsit controlat, fet que ens situa al 40% del total dels residus generats. És una xifra molt llunyana als objectius del 10% previstos per la UE el 2030, però marca una tendència positiva que no es pot desmerèixer i que té temps per evolucionar. La dada negativa, al meu entendre, és que tenim una recollida selectiva amb un percentatge molt elevat d’impropis (en una dotzena de comarques superior al 50%) i això ens hauria de posar molt alerta perquè enmascara les xifres i suposa una pèrdua important d’ingressos econòmics pels ens locals en base a la qualitat de la recollida. Continua llegint


Retornando al tema…

No hay nada peor que levantarse un domingo por la mañana y que te recuerden que los envases de detergente van al contenedor amarillo. Y aunque me parece mucho más trágico ver infinidad de imágenes de playas rebosantes de envases después de la verbena de San Juan, sintonizo más con las evidencias que ponen en jaque los discursos repetitivos. Digo que no hay nada peor porqué hace muchos años que los mensajes son invariables, porqué el elevado conocimiento de los ciudadanos no implica que los hábitos y comportamientos sean coincidentes con la recogida selectiva y porqué en España, el 55% de residuos terminaron en vertederos en 2014, sin que se hayan producido cambios significativos desde hace 15 años Continua llegint


Si no te cuento que es reciclado, ni te enteras

Uno de los objetivos del proyecto CAPgira, a través de las actividades educativas y sesiones con adultos y familias, es hacer creíble y evidente la transformación progresiva de los procesos de producción y la utilización de materias recicladas. Detrás de estos procesos hay compañías, pero sobre todo, personas capaces de incorporar estos valores en el alma de sus empresas para hacer productos increíbles a través de la innovación y de la voluntad que podemos y debemos producir y consumir de una forma distinta. Continua llegint


Residus i comunicació en l’horitzó 2020

 

Després d’haver escoltat Josep Maria Tost i Francesc Giró a la sessió sobre Recollida de residus porta a porta i sistemes de pagament per generació celebrada a Tarragona, em queden clares algunes coses. La primera és que l’Agència de Residus de Catalunya avisa que el recorregut per complir els objectius del PRECAT20 i del paquet de mesures per l’economia circular de la UE serà dur, i que caldrà espavilar-se perquè s’incrementarà la pressió econòmica a través del cànon i les sancions.  La segona és que percebo la determinació per ser inflexible en aquest aspecte alhora que, com a òrgan de planificació, l’ARC pren el compromís de donar la mà i ajudar els ens locals en tot allò que necessitin. La tercera és que aquesta determinació i compromisos no disposaran ara per ara de gaire dotació econòmica per fer floritures, i la darrera, que amb aquest escenari cal tirar d’allò que coneixem bé i sabem que ha funcionat.

Continua llegint


Energia Lego

“Transformar la nostra cultura, creant un món on la ciència i la tecnolgia siguin reconegudes, i on els joves somïin convertir-se en herois de la ciència i la tecnolgia.” Així ho resumeix  Dean Kamen, fundador de la First Lego League Arribo a la conclusió que calen més projectes com aquest després de participar amb l’activitat CAPgira a la desena edició que es va celebrar el passat dissabte 6 de febrer a Fira de Reus, i de viure l’entrega de guardons des de la platea. Continua llegint


Construint dunes

Aquests darrers dies a Altafulla hem traslladat unes quantes desenes de milers de metres cúbics de sorra des de la Roca de Gaià a les Botigues de Mar per allò que, antropocèntricament, anomenem regenerar la platja. Alguns saberuts d’aquest simple amuntegament de sorra traginada per maquinària pesada en diuen “dunes d’apilament”. Més que un insult al coneixement, és l’evidència del pèssim i perillós desconeixement que tenim del funcionament bàsic de les platges com a sistemes naturals, i que a més, fem extensiu al conjunt de la societat amb la mateixa imprudència.

Continua llegint


CAPGIRA: matèries de primera per productes excepcionals

“CAPGIRA” és un joc per introduir-nos en els nous processos de producció basats en l’economia circular i la innovació, així com en les tendències per recuperar hàbits de consum basats en l’estalvi de matèries.  És una activitat didàctica que desplaça els residus i la recollida selectiva del centre de gravetat per centrar l’atenció en l’excepcionalitat dels productes que podem produir, despertant la sorpresa, admiració i creativitat dels alumnes.

Continua llegint


La insoportable complaença de la gestió dels residus

Acostumats a la complaença empalagosa i insoportable que mostrem en la gestió dels residus, les dades acabades de publicar per la Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) posen el convenient contrapunt pels que pensem que en aquest país ens belluguem més en la mediocritat que en l’excel·lència pel que fa al bon govern dels residus. Continua llegint


“Dunas de quita y pon”

Quan a les dunes les tractem de muntanyetes de sorra que es construeixen, d’un obstacle per veure el mar des d’una terrasseta o les convertim en un espai insalubre i d’inseguretat ciutadana vol dir que tenim un greu problema de percepció de la platja com un sistema natural. L’hem reduït a la seva mínima expressió i convertit quasi exclusivament en un espai d’ús i servei, fent gala d’una inquietant visió antropocèntrica, economicista, i fins i tot urbana, m’atreviria a dir. Continua llegint