Arxiu de la categoria: Comunicació

CAPgira: la didàctica dels residus amb efectes secundaris

- “El reciclatge és avorrit perquè ja ho sabem”

- “El reciclatge és avorrit perquè ens repeteixen sempre el mateix”

- “Ens han dit moltes vegades on es llença cada cosa”

Aquestes són les respostes literals que els alumnes participants al projecte CAPgira em repeteixen dia rere dia com un mantra, acompanyades amb alguns sonors esbufecs i unes cares que ho diuen tot quan dic que l’activitat tracta de reciclatge. Continua llegint


Sacsejar les grans ciutats

Ahir 18 de juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, van presentrar les dades de generació de residus municipals de l’any 2015. La xifra més destacable em sembla la reducció de tres punts dels residus destinats a dipòsit controlat, fet que ens situa al 40% del total dels residus generats. És una xifra molt llunyana als objectius del 10% previstos per la UE el 2030, però marca una tendència positiva que no es pot desmerèixer i que té temps per evolucionar. La dada negativa, al meu entendre, és que tenim una recollida selectiva amb un percentatge molt elevat d’impropis (en una dotzena de comarques superior al 50%) i això ens hauria de posar molt alerta perquè enmascara les xifres i suposa una pèrdua important d’ingressos econòmics pels ens locals en base a la qualitat de la recollida. Continua llegint


Retornando al tema…

No hay nada peor que levantarse un domingo por la mañana y que te recuerden que los envases de detergente van al contenedor amarillo. Y aunque me parece mucho más trágico ver infinidad de imágenes de playas rebosantes de envases después de la verbena de San Juan, sintonizo más con las evidencias que ponen en jaque los discursos repetitivos. Digo que no hay nada peor porqué hace muchos años que los mensajes son invariables, porqué el elevado conocimiento de los ciudadanos no implica que los hábitos y comportamientos sean coincidentes con la recogida selectiva y porqué en España, el 55% de residuos terminaron en vertederos en 2014, sin que se hayan producido cambios significativos desde hace 15 años Continua llegint


Residus i comunicació en l’horitzó 2020

 

Després d’haver escoltat Josep Maria Tost i Francesc Giró a la sessió sobre Recollida de residus porta a porta i sistemes de pagament per generació celebrada a Tarragona, em queden clares algunes coses. La primera és que l’Agència de Residus de Catalunya avisa que el recorregut per complir els objectius del PRECAT20 i del paquet de mesures per l’economia circular de la UE serà dur, i que caldrà espavilar-se perquè s’incrementarà la pressió econòmica a través del cànon i les sancions.  La segona és que percebo la determinació per ser inflexible en aquest aspecte alhora que, com a òrgan de planificació, l’ARC pren el compromís de donar la mà i ajudar els ens locals en tot allò que necessitin. La tercera és que aquesta determinació i compromisos no disposaran ara per ara de gaire dotació econòmica per fer floritures, i la darrera, que amb aquest escenari cal tirar d’allò que coneixem bé i sabem que ha funcionat.

Continua llegint


Energia Lego

“Transformar la nostra cultura, creant un món on la ciència i la tecnolgia siguin reconegudes, i on els joves somïin convertir-se en herois de la ciència i la tecnolgia.” Així ho resumeix  Dean Kamen, fundador de la First Lego League Arribo a la conclusió que calen més projectes com aquest després de participar amb l’activitat CAPgira a la desena edició que es va celebrar el passat dissabte 6 de febrer a Fira de Reus, i de viure l’entrega de guardons des de la platea. Continua llegint


Construint dunes

Aquests darrers dies a Altafulla hem traslladat unes quantes desenes de milers de metres cúbics de sorra des de la Roca de Gaià a les Botigues de Mar per allò que, antropocèntricament, anomenem regenerar la platja. Alguns saberuts d’aquest simple amuntegament de sorra traginada per maquinària pesada en diuen “dunes d’apilament”. Més que un insult al coneixement, és l’evidència del pèssim i perillós desconeixement que tenim del funcionament bàsic de les platges com a sistemes naturals, i que a més, fem extensiu al conjunt de la societat amb la mateixa imprudència.

Continua llegint


“Dunas de quita y pon”

Quan a les dunes les tractem de muntanyetes de sorra que es construeixen, d’un obstacle per veure el mar des d’una terrasseta o les convertim en un espai insalubre i d’inseguretat ciutadana vol dir que tenim un greu problema de percepció de la platja com un sistema natural. L’hem reduït a la seva mínima expressió i convertit quasi exclusivament en un espai d’ús i servei, fent gala d’una inquietant visió antropocèntrica, economicista, i fins i tot urbana, m’atreviria a dir. Continua llegint


El necesario giro social de la comunicación para la gestión de los residuos

No alcanzo a recordar con precisión cuando aparecieron los primeros contenedores de recogida selectiva en mi ciudad. En cualquier caso, el primero fue el contenedor verde de vidrio y de ello hace posiblemente alrededor de 35 años. Hace muchos años ya, demasiados como para recordarlo con exactitud y más que suficientes para tenerlo en consideración si hay que seguir avanzando. Continua llegint


Amic Tomàs, on vas!

“Amic Tomàs, on vas! La paella no és pas un envàs!”

M’animo a escriure a en Tomàs uns dies després que la campanya “Separar bé, un joc de nens” s’hagi acabat. I de fet, Tomàs, no et puc dir res massa diferent del que l’Ignasi Puig ha dit en un article a la teva companya Carlota. Tanmateix, sospito per la teva rialla, que eres plenament conscient de l’errada quan no t’han acceptat paella com a envàs. Et diré més, crec que ho has fet premeditadament per tornar a aixecar la llebre com van fer-ho l’any passat The Mamzelles en la primera versió de l’envàs on vas. Crec que t’adones perfectament que ara mateix, el sistema de recollida d’envasos basat en seleccionar productes i no materials no és massa lògic amb la perspectiva de millorar-ne la recuperació. Tomàs… ets un trapella! Continua llegint


Anuncios para bien

“No me gustan la mayoría de los anuncios. De hecho odio el 99% de ellos. ¿Si alguien desea venderme alguna cosa por qué su comunicación es tan insistente? ¿Por qué es tan poco respetuosa? Existe sin embargo un 1% de la publicidad que marca realmente diferencias, y es ahí donde las marcas empiezan mostrando un interés en mí como consumidor. Esta es la publicidad para el bien, porque la premisa o licencia comienza con intereses comunes. La marca inicia un diálogo sobre algo que me preocupa y genuinamente, las marcas que se preocupan, van un poco más allá porque consiguen establecer una diferencia real y tangible en mi vida” Continua llegint