- “El reciclatge és avorrit perquè ja ho sabem”
- “El reciclatge és avorrit perquè ens repeteixen sempre el mateix”
- “Ens han dit moltes vegades on es llença cada cosa”
Aquestes són les respostes literals que els alumnes participants al projecte CAPgira em repeteixen dia rere dia com un mantra, acompanyades amb alguns sonors esbufecs i unes cares que ho diuen tot quan dic que l’activitat tracta de reciclatge. Continua llegint
Ahir 18 de juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, van presentrar les dades de generació de residus municipals de l’any 2015. La xifra més destacable em sembla la reducció de tres punts dels residus destinats a dipòsit controlat, fet que ens situa al 40% del total dels residus generats. És una xifra molt llunyana als objectius del 10% previstos per la UE el 2030, però marca una tendència positiva que no es pot desmerèixer i que té temps per evolucionar. La dada negativa, al meu entendre, és que tenim una recollida selectiva amb un percentatge molt elevat d’impropis (en una dotzena de comarques superior al 50%) i això ens hauria de posar molt alerta perquè enmascara les xifres i suposa una pèrdua important d’ingressos econòmics pels ens locals en base a la qualitat de la recollida. Continua llegint
No hay nada peor que levantarse un domingo por la mañana y que te recuerden que los envases de detergente van al contenedor amarillo. Y aunque me parece mucho más trágico ver infinidad de imágenes de playas rebosantes de envases después de la verbena de San Juan, sintonizo más con las evidencias que ponen en jaque los discursos repetitivos. Digo que no hay nada peor porqué hace muchos años que los mensajes son invariables, porqué el elevado conocimiento de los ciudadanos no implica que los hábitos y comportamientos sean coincidentes con la recogida selectiva y porqué en España, el 55% de residuos terminaron en vertederos en 2014, sin que se hayan producido cambios significativos desde hace 15 años Continua llegint
Uno de los objetivos del proyecto CAPgira, a través de las actividades educativas y sesiones con adultos y familias, es hacer creíble y evidente la transformación progresiva de los procesos de producción y la utilización de materias recicladas. Detrás de estos procesos hay compañías, pero sobre todo, personas capaces de incorporar estos valores en el alma de sus empresas para hacer productos increíbles a través de la innovación y de la voluntad que podemos y debemos producir y consumir de una forma distinta. Continua llegint
Després d’haver escoltat Josep Maria Tost i Francesc Giró a la sessió sobre Recollida de residus porta a porta i sistemes de pagament per generació celebrada a Tarragona, em queden clares algunes coses. La primera és que l’Agència de Residus de Catalunya avisa que el recorregut per complir els objectius del PRECAT20 i del paquet de mesures per l’economia circular de la UE serà dur, i que caldrà espavilar-se perquè s’incrementarà la pressió econòmica a través del cànon i les sancions. La segona és que percebo la determinació per ser inflexible en aquest aspecte alhora que, com a òrgan de planificació, l’ARC pren el compromís de donar la mà i ajudar els ens locals en tot allò que necessitin. La tercera és que aquesta determinació i compromisos no disposaran ara per ara de gaire dotació econòmica per fer floritures, i la darrera, que amb aquest escenari cal tirar d’allò que coneixem bé i sabem que ha funcionat.
“Transformar la nostra cultura, creant un món on la ciència i la tecnolgia siguin reconegudes, i on els joves somïin convertir-se en herois de la ciència i la tecnolgia.” Així ho resumeix Dean Kamen, fundador de la First Lego League. Arribo a la conclusió que calen més projectes com aquest després de participar amb l’activitat CAPgira a la desena edició que es va celebrar el passat dissabte 6 de febrer a Fira de Reus, i de viure l’entrega de guardons des de la platea. Continua llegint
“CAPGIRA” és un joc per introduir-nos en els nous processos de producció basats en l’economia circular i la innovació, així com en les tendències per recuperar hàbits de consum basats en l’estalvi de matèries. És una activitat didàctica que desplaça els residus i la recollida selectiva del centre de gravetat per centrar l’atenció en l’excepcionalitat dels productes que podem produir, despertant la sorpresa, admiració i creativitat dels alumnes.
Acostumats a la complaença empalagosa i insoportable que mostrem en la gestió dels residus, les dades acabades de publicar per la Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) posen el convenient contrapunt pels que pensem que en aquest país ens belluguem més en la mediocritat que en l’excel·lència pel que fa al bon govern dels residus. Continua llegint
No alcanzo a recordar con precisión cuando aparecieron los primeros contenedores de recogida selectiva en mi ciudad. En cualquier caso, el primero fue el contenedor verde de vidrio y de ello hace posiblemente alrededor de 35 años. Hace muchos años ya, demasiados como para recordarlo con exactitud y más que suficientes para tenerlo en consideración si hay que seguir avanzando. Continua llegint
“Amic Tomàs, on vas! La paella no és pas un envàs!”
M’animo a escriure a en Tomàs uns dies després que la campanya “Separar bé, un joc de nens” s’hagi acabat. I de fet, Tomàs, no et puc dir res massa diferent del que l’Ignasi Puig ha dit en un article a la teva companya Carlota. Tanmateix, sospito per la teva rialla, que eres plenament conscient de l’errada quan no t’han acceptat paella com a envàs. Et diré més, crec que ho has fet premeditadament per tornar a aixecar la llebre com van fer-ho l’any passat The Mamzelles en la primera versió de l’envàs on vas. Crec que t’adones perfectament que ara mateix, el sistema de recollida d’envasos basat en seleccionar productes i no materials no és massa lògic amb la perspectiva de millorar-ne la recuperació. Tomàs… ets un trapella! Continua llegint
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
