Llegeixo en una nota de premsa que “Medi Natural està disposat a mantenir el centre de Fauna dels Aiguamolls si es troba finançament alternatiu als pressupostos públics”. El titular balla entre la voluntat, la suggerència i l’anunci, i la veritat és que no queda clar qui és qui ha de buscar el finançament per a fer-ho possible. Sembla a més, que els recursos econòmics han de ser una alternativa als públics, que no un complement, amb la qual cosa tampoc s’esclareix quin és el paper exacte que hauria de jugar Medi Natural en el cas que es trobés aquest pressupost. Per trobar aquests recursos alternatius però, es parla d’entitats, fundacions o altres. Sabem que les entitats estan immerses en el mateix problema de finançament depenents com han estat de les administracions públiques, i les Fundacions han estat fins ara un recurs clàssic finançant determinats projectes, especialment en l’àmbit ambiental. I els altres? qui són els altres?
Aquests dies he observat també com una lona voleia a la torre de guaita dels socorristes i és que Central Lechera Asturiana col·labora en la campanya de salvament i socorrisme a les platges. No m’hi havia fixat fins ara però aquesta col·laboració sembla que s’inicia ja l’any 2004. En col·laboració amb la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) y l’Agència de Patrocini i Mecenatge de la Generalitat de Catalunya, aquesta iniciativa permet reforçar la seguretat al litoral en el període estival incrementant els mitjans materials i tècnics. L’empresa lletera aporta material de rescat i d’intervenció en primers auxilis, motxilles i vestuaris pels voluntaris de la Creu Roja, Protecció Civil i les empreses de vigilància i socorrisme. 4.000 vigilants i socorristes, equipament de 600 llocs en 400 platges de 150 municipis. La lona em sembla prou discreta perquè la marca no en faci més gala de forma activa, però aquesta és la expressió més comuna en aquest tipus de col·laboracions.
Estem en el context de les necessitats, i per tant també dels dubtes en la forma de resoldre’ls i òbviament, en la terminologia. Fins ara hem cedit la responsabilitat majoritàriament a les administracions en la gestió dels serveis públics, hem buscat el vincle amb entitats quan es tractava d’incorporar-hi la connexió social, i n’hem dit mecenatge o patrocini quan les fundacions o empreses hi han tret el nas. Queda clar tot plegat que el responsable i qui portava la veu cantant seguia essent l’administració.
El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, va ser creat l’any 1984 i des del 2003 atén anualment al voltant dels 600 animals, la majoria de les quals són espècies protegides. Aus, mamífers i rèptils ferits són portats al Centre majoritàriament pels agents forestals però també per particulars per tal que puguin rebre els primers tractaments necessaris per a la seva rehabilitació o ser portats si s’escau al CRF de Torreferrussa, amb més mitjans. És doncs un Centre que més enllà de la recuperació, juga un paper important en l’entorn d’un Parc Natural emblemàtic com els Aiguamolls de l’Empordà, pot complir una funció didàctica mitjançant l’alliberament dels animals recuperats i pot connectar i interactuar amb el voluntariat i la població de les comarques gironines. Sense pensar-hi massa més, em sembla un veritable caramel per a les empreses, perquè el servei i l’entorn on se situa són una font de valors i possibilitats d’interacció amb el ciutadans i el territori. Per això crec que no caldria parlar de patrocini ni mecenatge, i si de compromís amb la societat. Si una empresa pot col·laborar i comprometre’s en vetllar per la seguretat a les platges conjuntament amb l’Administració, també pot fer-ho amb un Centre de Fauna o amb qualsevol altre servei públic. La responsabilitat de vetllar per les coses de tots és de tots, però ens hem acostumat en excés a delegar-ho en l’administració i a eximir-nos perillosament de responsabilitats, fins i tot en qüestions més fàcils i quotidianes.
Les empreses hi tenen un rol important en aquests compromisos, i ara mateix comença a ser fins i tot una veritable necessitat per algunes. En l’estudi Meaningful Brands recentment publicat pel grup Havas Media es constata que la desconnexió entre les persones i les marques persisteix l’any 2013, fins el punt que a la majoria de consumidors no els importaria que desapareixéssin 3 de cada 4 marques. Pels consumidors només una de cada 5, contribueixen de forma notable a millorar la qualitat de vida tot i que els ciutadans són conscients que les marques poden jugar un paper en millorar la qualitat de vida i el benestar, i contribuir a resoldre problemes socials i ambientals. És per això que el 84% dels espanyols espera més de les marques.
Si sabem tot això és perquè, i com es pot deduir de les dades, hi ha una creixent preocupació per la desafecció dels consumidors amb les marques. Meaningful brands és una mètrica per mesurar la connexió entre marques i benestar, i mesura els beneficis que les marques aporten a la qualitat de vida, al mateix temps que demostra i mesura l’impacte positiu d’aquesta aportació al negoci.
Les empreses doncs, tampoc es lliuren d’una pressió social creixent, i aquesta és una oportunitat per entrar en terrenys encara poc explorats al nostre país però cada cop més necessaris. És el terreny de ser beneficiosos per a les persones i al territori, d’aproximar-s’hi amb una acció i comunicació diferent, implicadora i més propera, i sobretot per aportar valor social. És feina de les Administracions, però les empreses ja no poden quedar-ne al marge hi han de jugar-hi amb força i iniciativa. No es tracta de patrocini, es tracta de responsabilitat beneficiosa per a les marques, les persones i el territori.
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
