Miguel Torres, propietari de Bodegas Torres va ser entrevistat el passat diumenge 22 de setembre per Marta Cailà en el programa Via lliure de RAC 1 que s’emetia en directe des de les mateixes Bodegues situades al Penedès.
El propietari de les Bodegues va plasmar explícitament l’actual preocupació ambiental de la companyia des de la seva pròpia sensibilitat i també des de la visió històrica de l’activitat familiar com a viticultors. L’entrevista em va resultar a més molt interessant perquè crec que reflexa perfectament el triangle i estat actual dels reptes que tenen les marques amb els seus compromisos de responsabilitat empresarial, les accions i la comunicació i aproximació cap als consumidors.Miguel Torres va reconèixer que el seu interés va fer un gir l’any 2007 en veure el documental “Una veritat incòmoda” presentat per Al Gore i que li va valdre al ex vice-president americà ni més ni menys que el premi Nobel de la pau aquell mateix any.
Torres, va demanar immediatament al seu Consell disposar de 10 milions d’euros per fer front durant els 5 anys següents a una sèrie de reptes per reduir la petjada de carboni de la companyia. Això a la pràctica s’ha traduït en accions d’implantació d’energies renovables, la transició en l’ús de cotxes híbrids i elèctrics, i en investigar sistemes per produir biocombustibles a partir d’aprofitar el diòxid de carboni dels processos de fermentació o de la pròpia biomassa, amb resultats no sempre favorables com reconeixia honestament en el primer dels casos. Sentint-lo explicar de forma clara i planera la fisiologia dels cianobacteris transformadors d’aquest diòxid de carboni, és indiscutible el seu interès i comprensible l’aposta per seguir investigant aquests processos fent joint venture amb equips d’investigació universitari.
“Hem de mirar de canviar les coses, no podem ser indiferents a aquest greu problema que representa el canvi climàtic, i tothom pot fer-hi fer alguna cosa”, afirmava. Aquests i altres projectes són els que prenen cada cop major rellevància sota el nom de Torres & Earth a la pàgina web de la companyia.
La Marta Cailà, crec que força sorpresa per la bateria d’accions de la bodega, ha pres el paper del que segurament pensen molts consumidors: “És una llàstima que no expliquin tot això quan comprem l’ampolla. Com a comprador no t’imagines tots aquests esforços”. I això és tan cert, com una evidència de la necessitat que tot aquest compromís expressat en accions no es quedi només en certificacions o il·lustrat a la pàgina web. És necessari que així sigui, però ara mateix també resulta insuficient si volem treure rèdit social, o sigui, fer de la responsabilitat una eina d’acció i transformació dels coneixements i comportament de les persones.
Si tots hi podem fer alguna cosa, imagineu-vos què pot fer una companyia que factura més de tres-cents milions d’euros, que exporta els seus vins a 140 països, que els seus propietaris són no només sensibles sinó que tenen la capacitat i bon criteri d’invertir en accions tangibles i d’investigació, i que a més, l’any 2012 van rebre més de 120.000 visitants a les seves instal·lacions, amb un reconeixement internacional pel plantejament i qualitat d’aquesta activitat.
Tenir empresaris sensibles i responsables que sàpiguen traduir aquests neguits en acció per part de la companyia és, sense dubte, el primer pas indispensable per fer de la responsabilitat una norma creïble. Però el paper de les companyies, amb el background de Bodegas Torres, tenen ja un nou repte: estendre aquests valors i compromisos des del cor de la companyia cap a les persones (ja no els consumidors), i fer-los vibrar amb experiències i accions contagioses i properes. Les marques, en resum, han de prendre la iniciativa i aprofitar la seva experiència i la seva capacitat d’interacció per ajudar i acompanyar a les persones en la transformació socioambiental.
Fotografia de Jordi Elias per a Bodegas Torres
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
