Just l’endemà de Sant Joan vaig tenir la sort de fer una visita tècnica i de lleure al Pallars Jussà de la mà d’Alejandro Rivera de Cal Soldat. L’Alejandro i la Rosa Maria gestionen Can Soldat, un conjunt Rural a un cop de pedra del Castell de Mur. Més que gestionen, diria que han aixecat, cuiden i viuen un projecte amb una historia preciosa darrera i un rerefons històric extraordinari que es traspua de les parets reconstruïdes del conjunt, en un entorn i vistes meravelloses sobre l’embassament de Terradets des dels 800m d’alçada. És de justícia agrair-los l’hospitalitat i amabilitat, haver-los pogut conèixer i que ens expliquessin de primera mà aquest projecte personal. No està de més recomanar la visita.
L’Alejandro ens va preparar meticulosament una sèrie de visites, i mentre parlàvem tot i anant carretera amunt i avall vaig adonar-me que ens estava dibuixant un mapa diferent del Pallars al que et dibuixen en quatre traçades a qualsevol centre d’informació local o comarcal. No sé quants cops he creuat Tremp i he passat pel Pas de Terradets per anar cap a la vall Fosca o cap a l’Alt Àneu i la Vall Ferrera i de Cardós. Ahir em va semblar ben bé que s’obria un territori desconegut i una reflexió per elaborar.
Quan viatgem ens quedem amb coses que expliquem i amb les que no expliquem; coses que recomanem perquè incorporem a la memòria de les experiències. D’ahir, d’entre les coses vistes, i amb clau purament de visitant, tinc dues coses a recomanar i algunes que queden marcades com a pendents: la visita al Castell i la Col·legiata de Mur n’és la primera. En coneixia l’existència però mai hi havia pujat, per la qual cosa tenia una percepció molt esbiaixada de la realitat i per això em va sorprendre. La segona ja l’he dit, i és la visita a can Soldat. Les coses pendents tenen a veure amb persones i la seva activitat, amb iniciatives privades, amb troballes històriques desconegudes i espais naturals que surten del circuit.
Al Pallars, com possiblement a molt territoris de l’interior es belluguen coses interessants sobretot a partir de les persones i les iniciatives personals, relacionades amb determinades activitats econòmiques o senzillament pel talent o coneixement de persones que hi han fet cap. Aquest és el nou i atractiu mapa de la comarca dels Pallars, de límits incerts tanmateix, que dibuixava l’Alejandro quan aixecava la mà del volant per assenyalar amb el dit aquí o allà.
Aquestes iniciatives queden lluny de l’altre mapa, i sobretot dels diners i recursos públics que sovint s’aboquen al territori amb plans de desenvolupament incerts i objectius gens precisos. Igual com vaig veure coses puntuals marcades a dit i amb un potencial extraordinari, que fa que vinguin gent d’arreu del món buscant particularitats i autenticitats, també vaig veure diners invertits en projectes que no marquen diferències i edificis construïts sota l’empara de projectes que havien de ser i no són. Instal·lacions interessants que romanen innactives de forma incomprensible i a mercè del clima i la falta de manteniment, i el que és pitjor, amb absència d’idees per a trobar-hi alternatives de reactivació.
En aquest contrast, en aquests dos mapes diferenciats d’un mateix territori, em pregunto qui belluga realment el desenvolupament i les iniciatives dels territoris d’interior, i em pregunto també quin paper hauria de jugar l’administració en tot plegat davant l’allau, a voltes poc perceptible, de les persones i iniciatives que aporten valor, creativitat, coneixement, habilitats i activitat econòmica. Hi ha molt talent, idees, coneixement i activitats d’un gran potencial que migren cap a l’interior. Caldria aprofitar-ho.
Anton Aymemí i González (Reus, 1969)
