Arxiu de la categoria: Residus

L’extinció del setrill

Darrerament m’ha sorprès observar com els infants desconeixen el nom de l’envàs tradicional que conté l’oli. Molts li diuen porró, potser confosos pel doble broc característic d’ambdós. Ho he comprovat directament a les aules amb alumnes de cicle superior de Primària. A falta de memòria o vocabulari sembla ser que progressivament també veurem desaparèixer els setrills dels restaurants substituits per asèptiques ampolletes de vidre degudament etiquetades.   Continua llegint


Electrolux: aspirando los océanos

“Vac from the sea” es un proyecto de Electrolux con el objetivo de poner de relieve el gran problema que suponen los residuos en la contaminación marina y al mismo tiempo crear conciencia sobre la falta de plásticos reciclables disponibles. Pero es sobre todo el compromiso de la marca en la búsqueda de nuevos materiales y cómo los plásticos reciclados pueden tener un importante uso en el futuro más próximo. Continua llegint


La comunicació de residus i la interessant irrupció de les marques

Coca-Cola i Sainsbury’s han llençat aquest agost la campanya “Don’t waste. Create” a UK, una campanya per encoratjar els consumidors a reutilitzar els envasos i comprometre’s amb el seu reciclatge. Una campanya basada en donar idees creatives per reutilitzar els envasos i amb una fórmula clàssica de descomptes i participació en un concurs. Veient la iniciativa penso que qualsevol dels veterans de l’educació ambiental  hagués pogut concebre aquesta acció 30 anys enrere, perquè efectivament, tant en el concepte, l’estratègia, com en els objectius, cap de nosaltres podria posar-hi massa inconvenients. És més, no dubto que probablement aquests veterans i els nouvinguts ho podrien fer bastant millor a aquestes alçades. Però tot i així la iniciativa em sembla rellevant i inspiradora. Continua llegint


Pregunto: de qui és la deixalleria de Reus?

Intentaré en aquest post fet en calent transformar l’emprenyament inicial en reflexió constructiva, cosa que no treu que em senti molest pel que m’ha passat avui a la deixalleria municipal del Polígon Agro Reus.  He fet ja la pregunta via twitter a l’Ajuntament de Reus i també al Departament de Medi ambient a través d’una trucada telefònica. No he rebut resposta en el primer cas, si bé des del compte de l’Ajuntament s’ha estat piulant durant el matí, i han atès amablement la meva sol·licitud en el segon.  No és que escriure la meva opinio sigui la tercera via, ni l’alternativa per obtenir resposta; és senzillament que tinc ganes de fer-ho. Continua llegint


“Envàs on vas”, una qüestió d’estat (propi)?

A principis dels 90 aquest país estava farcit de petits abocadors a cada racó, riera, barranc o descampat de pràcticament tots els petits municipis. No ha passat massa temps perquè en tan sols un parell de dècades, que no és res, tinguem un 40% de recollida selectiva, una xarxa d’instal·lacions notòria per gestionar els residus, un país prou sanejat i una certa ascendència entre els nostres veïns comunitaris. Per començar, crec que tot això ho hauríem de tenir present, i afegiria que essent del sud, no està pas gens malament, extravertits i assolellats com som. Falta molt i pot ser millor, sense dubte, però valorem també d’on venim i el temps que portem. Continua llegint


Al límit de la comunicació ambiental convencional

Quan per la xarxa expressem opinions tendim a fer-ho sovint amb exageració i agudesa. A twitter, els 140 caràcters hi ajuden encara més.  Afortunadament, crec, no utilitzem el sarcasme amb la mateixa freqüència a la vida quotidiana perquè seria insuportable, i si ho fem, almenys no és a ritme trepidant de microblogging.  Si un repassa l’etiqueta #envasonvas sobre la nova campanya de Nadal de l’Agència de Residus de Catalunya, s’adona d’això i potser d’una mica més. Continua llegint


El nou camí de la comunicació per a la sostenibilitat passa per les marques

“S’han de buscar noves formes de com involucrar moltes persones. És un canvi de paradigma on la innovació ha de ser important”.

Ho diu Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, fent referència al greu problema de finançament públic que pateixen les ONG i que possiblement obligarà a que algunes hagin de tancar i altres fusionar-se. El que no podran evitar per sobreviure és reinventar-se, i sobretot, buscar noves vies de finançament privades o particulars, perquè ja no es pot confiar amb el finançament públic.

De fet, la intenció no és parlar de les ONG, però sentint aquesta frase em sembla evident que aquesta mateixa idea pot aplicar-se actualment a qualsevol àmbit. D’implicacions, de persones, de paradigma i d’innovació també se’n pot parlar després d’haver sentit les ponències presentades per algunes empreses a les 10enes Jornades de Prevenció de Residus celebrades el passat 21 i 22 de novembre a Barcelona i organitzades com cada any per l’Agència de Residus de Catalunya. Continua llegint


Els envasos es destapen

Hi ha tres aspectes que em semblen rellevants després d’assistir a les Jornades sobre gestió d’envasos i residus d’envasos a debat, organitzades per APROMA i celebrades el passat 26 de gener de 2012 a la casa del Mar de Barcelona, la documentació de les quals podeu trobar en aquest enllaç.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost ha dit literalment: “No ens haurem d’estranyar amb la devolució d’envasos”. Possiblement és la vegada que l’Administració es posiciona d’una manera tan clara davant el canvi de rumb que ha de prendre la gestió dels envasos i això constitueix un canvi important per dissenyar-ne el futur. Crec que cal agrair aquesta claredat que supera netament els posicionaments més ambigus que havíem sentit fins ara, i em sembla especialment important considerant el paper de referència que pot jugar l’Agència de Residus en el conjunt de Comunitats Autònomes. Aquest suport explícit ha estat una de les incògnites que el director de l’Agència s’ha encarregat de desvetllar de bones a primeres durant la presentació de les Jornades. Posteriorment, Joan Miquel Trullols, director de Serveis de Prevenció i gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també ha esmentat, en la mateixa línia, la necessitat de fer passos més enllà en els models de recollida per tal de superar l’evident sostre de resultats de recuperació actuals. Em sembla que a cap dels presents li ha quedat cap dubte que alguna cosa diferent estava passant respecte altres Jornades similars. Continua llegint


Pocos resultados para tanta complacencia

Durante cuatro meses, la furgoneta de Retorna Tour con un sistema integrado para la recuperación de envases ha visitado Madrid, Valencia, Mallorca, Ibiza, Barcelona, ​​Zaragoza, Bilbao, Sevilla y nuevamente Madrid, mostrando los valores del Sistema de Depósito, Devolución y Retorno de envases. Llevamos buena parte del año hablando de ello, con datos e informaciones a favor y en contra del sistema, fácilmente asequibles en la red.

Una vez finalizada la campaña en Madrid, y después de estos cuatro meses, el balance final según los promotores se salda con 269.000 envases recogidos y 7.000 firmas. Las cifras son concluyentes según los organizadores y el balance final un éxito rotundo. Se debería intuir con estas afirmaciones que se han alcanzado los objetivos establecidos en el momento de diseñar la actuación? Continua llegint


Dipòsit i devolució: voluntat, debat, anàlisi i disseny.

Llegia avui aquest paràgraf mentre escrivia el post:  “la sostenibilitat no és una recepta taumatúrgica, sinó un laboriós procés de canvis successius i pactats que aprèn dels seus fracassos. És un camí devers un objectiu asimptòtic dotat de nous codis de conducta. És una utopia mobilitzadora, confosa per alguns en una quimera especulativa. Els camins de la sostenibilitat són heurístics no pas algorísmics, de manera que els assaigs i els errors, no pas els èxits apriorístics, són les eines de la seva estratègia. La sostenibilitat, ni és una fórmula experimentada que basti amb aplicar, ni s’instaura d’un dia per l’altre, com qui canvia de proveïdor.

Tenim dificultats per abordar amb metodologia efectiva i amb visió sostenibilista actualitzada els reptes ambientals i les discussions dels petits problemes del dia a dia. Aquest fragment de la “La quimera de créixer” de Ramon Folch, sintentitza bastant millor i de forma genèrica, aquesta reflexió sobre la gestió dels envasos. Continua llegint